Les efemèrides tenen salut trencadissa. Com Sant Josep. Festa assenyalada fa uns anys per allò del nacionalcatolicisme, la mare verge i la vara florida i avui ni és festiu ni quasi cap criatura es diu Joan, Josep o Pere. El 20-N ho fou d'assenyalat. El de 1936, van morir José Antonio i Durruti, però ja pocs saben qui eren aquests dos. I el de 1975, en Franco. Dia de cava per a uns i de tristor per a altres. Però com que, per a la mainada CUPera i per a TV3, el franquisme no ha mort, ja ningú es recorda de tal diada.

L'1 d'octubre té la seva tradició. El de 1936, a Burgos, en un acte tant o més solemne que els organitzats per en Puigdemont abans que fugís cames ajudeu-me, Franco fou investit « Jefe del Estado» pels insurgents i, fins el 1976, se celebrà el « Día del Caudillo» amb joia i alegria. El de 1938 mereixia una medalla commemorativa del règim nazi perquè havien ocupat i annexionat els Sudets aquella jornada. Les dues efemèrides, com podeu comprovar, se les ha emportat la claveguera de la història.

Ara els separatistes catalans volen celebrar que l'1 d'octubre de l'any passat, fent cas de Puigdemont i acòlits, desobeïren ordres judicials, ocuparen espais públics i feren el rebec, alguns passivament, quan les forces de seguretat volien posar ordre. Així, ajuntaments com el de Girona dediquen places o carrers a la jornada. És una pena que no dediquin també altres espais públics al 6 i 7 de setembre, com a dates solemnes en què una majoria de diputats del Parlament, anant sobris, derogaren la Constitució i l'Estatut, o a algun dels altres dies històrics en què proclamaren la independència i no la consumaren. Tindria atractiu. Permetria itineraris turístics per a devots patriotes. Tots sabem que, per al turisme, el més banal acostuma a triomfar.

Festa i xerinola, doncs. Des de l'octubre sense govern i sense ganes de tenir-ne. Un escapat, el capità del Costa Concordia -encertada analogia de Felipe González-, té el país parat, les institucions al núvol, ERC i CUP fent d'escolanets de les seves dèries, la Colau portant la palangana i les 3.000 empreses encantades d'haver fotut el camp.

Estimen tant Catalunya que la mataran abans de perdre-la.