Hi ha gent que es mor d'una grip. Fins al 13 d'abril, a Espanya n'havien mort 297 persones, el doble de les de l'any passat. És una xifra. Vol dir que la grip, encara que no en siguem conscients, mata. El curiós és que mai he sentit a ningú dir que el seu pare, la seva mare o qualsevol altre ésser estimat havien mort de grip. La gent mor d'això o d'allò altre o del de més enllà, però de grip no. Ha de semblar una mort massa normal, d'una altra manera no s'explica la seva ocultació. Li comento al cambrer de la cafeteria i em diu que la grip, quan estàs malalt, el que fa és complicar les coses.
- No mata -afegeix-, sinó que empitjora el que tens.
- Però aquí -insisteixo assenyalant el diari- diu que l'any passat es va emportar 297 persones.
L'home fa un gest de resignació i torna a l'interior de la cafeteria, ja que per primera vegada en molts dies he pogut utilitzar la terrassa. El fred cedeix. Tots els arbres del meu barri estan en flor i aquest matí he sortit a cos. Els pòl·lens van a la caça de nassos sensibles, però jo prenc des de fa anys un antihistamínic diari que deu funcionar ja com a mer placebo. Aquest any se'm va fer tard per vacunar-me de la grip. Quan vaig anar al metge, em va dir que ja no valia la pena, que la soca havia mutat. Em vaig lliurar de la punxada i potser de quedar-me ximple, ja que hi ha una llegenda urbana segons la qual la vacuna de la grip pot afectar-te d'aquesta manera. Hi ha relats per a tots els gustos i en tots els àmbits.
He demanat un te i una torrada. Però em porten la torrada sense torrar. Quan l'hi faig veure al cambrer, m'indica que és per evitar l'acrilamida. Afegeix que és un cancerigen que surt a alguns aliments quan se sotmeten a temperatures superiors a 120 graus. M'havia semblat sentir alguna cosa d'això al telenotícies, però no li havia parat atenció. Li pregunto quanta gent ha mort per l'acrilamida i arronsa les espatlles. Això no obstant, i tenint en compte la gosadia que he mostrat aquest any en no vacunar-me de la grip, crec que puc córrer un nou risc, així que l'hi torno perquè me la porti cremada, que és com m'agrada. Soc un aventurer. Potser un suïcida.
