Després de tres anys d'inactivitat governamental, en minoria parlamentària, defugint la iniciativa política i fent la viu-viu amb l'oposició constantment, l'actual legislatura sembla haver arribat a la seva fi. El detonant, el plec de sentències sobre els encausats pel cas Gürtel presentat el divendres passat, va provocar una reacció política en cadena que va agafar desprevingut el president Rajoy, acostumat a no despentinar-se per gairebé res. Els vertiginosos esdeveniments que deixen Rajoy en una situació d'incertesa absoluta es van produir en només tres dies. El dimecres a la tarda, el PNB li donava l'alegria amb l'anunci del vistiplau als pressupostos, després d'haver-los complimentat amb infinitat de compensacions econòmiques. El dijous, Rajoy es desfeia en elogis sobre el líder del PSOE per compartir un odi atàvic a l'independentisme, mentre que Pedro Sánchez mostrava la seva complicitat recíproca a la Cadena SER. Però el divendres, aquesta estranya i delicada entesa es va esvair amb la notícia de les sentències devastadores contra el PP, que posaven en evidència el mateix president del Govern, mentre que Pedro Sánchez ho capitalitzava immediatament anunciant la moció de censura, prenent la davantera a un Rivera que es va haver de conformar amb el vaticini d'unes eleccions anticipades.
Malgrat que Rajoy sempre ha cregut que ho tenia tot controlat, ja fa temps que la situació política està donant senyals, molt preocupants, de profundes esquerdes i desequilibris evidents. Els serveis jurídics de l'Estat segueixen indagant si la publicació del decret del president Torra és viable o no, una decisió final que condicionarà l'aplicació del 155. La legislatura no dona més de si. Espanya necessita un govern per tal que Catalunya pugui tenir un govern. Les urnes i no pas el destí són l'única sortida lògica i racional.
