Mor la propina

A Washington una iniciativa popular pretén modificar la llei per augmentar el dòlar/hora dels cambrers. Als Estats Units la propina forma part de la retribució d'aquest col·lectiu. És «obligat» deixar una gratificació d'entre un 15% i un 20% del total de la factura de l'àpat per completar el sou d'aquests professionals de sala. Això és una bicoca pels empresaris perquè els costos laborals són menors i, a sobre, tenen una plantilla de cambrers simpàtics i competents perquè, a partir d'aquests dos atributs, cobraran més o menys. La iniciativa popular pretén que els cambrers de la capital americana no depenguin de la pourboire (per beure), com anomenen els francesos a la propina.

Mirat des de societats més proteccionistes com les europees, aquest sistema és profundament injust perquè, per aquesta regla de tres, també es podria aplicar als advocats, professors, metges o funcionaris. Cobrar més o menys a partir de la simpatia i la competència portaria a més d'un d'aquests professionals cap a la indigència.

En canvi, depèn dels restaurants o els bars que entrem a Catalunya, sobretot en establiments de temporada per exemple de la Costa Brava, ens poden tornar grans defensors del sistema americà. A Catalunya es va d'un extrem a un altre: d'establiments amb personal molt professional -segurament ben retribuït- a llocs on el client sembla un enemic a qui s'ha de putejar. A Catalunya, al costat de restaurants de referència mundial, podem trobar els restaurants amb la legió de cambrers més calamitosos d'Europa. Fa anys es va pensar que tothom servia per aquest ofici i que era una manera de fer diner fàcil de temporada. Com qui va a fer la verema o a collir pomes. I no és així. Com tots els oficis, cal aprenentatge i rigor. Existeixen escoles d'hosteleria. Aquí la cadena d'aprenentatge de l'ofici de cambrer, vestit de blanc, es va trencar fa molts anys.

És lògic, doncs, que la propina s'estigui extingint.