La setmana que va començar amb la reunió de Pedro Sánchez i Quim Torra al Palau de la Moncloa ha acabat amb la decisió de la justícia alemanya de no extradir Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió, sinó només pel de malversació. Dues notícies rellevants per a l'anomenat procés, que després de mesos encallat en posicions radicalment antagòniques sembla haver evolucionat pel canvi d'actitud del seus protagonistes, ni que sigui de cara a la galeria. Encara que sembla que les coses van més enllà de la galeria, com ho demostra la reunió que dijous van mantenir els vicepresidents dels governs espanyol i català per començar a abordar algunes de les assignatures pendents entre els dos executius, i també la imminent reactivació de les comissions bilaterals Estat-Generalitat, que no es reuneixen des del 2011. És evident que tots dos governs mantenen posicions irreconciliables sobre el dret a l'autodeterminació, o la consideració o no dels líders independentistes empresonats com a presos polítics (el seu trasllat a presons catalans ha estat un important element de distensió que es podia haver decidit molt abans), però no és menys cert que hi ha problemes a la societat catalana que requereixen la feina conjunta dels dos governs. I alguns són molt urgents. Per això no és comprensible que Torra declarés l'endemà de la trobada amb Sánchez que «en el 90% de la reunió vam parlar de l'autodeterminació. És que aquest és el tema i no em puc entretenir amb d'altres, que són prioritats menors». És ben legítim que el president de la Generalitat aspiri a la independència de Catalunya, però no pot considerar «prioritats menors» actuacions, decisions i projectes amb una incidència directa en les condicions de vida de la ciutadania.
Amb el fil posat a l'agulla per començar a desencallar temes pendents i suavitzar les relacions entre els dos governs per mirar de conduir a la política un conflicte eminentment polític, la justícia alemanya ha qüestionat la instrucció del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, amb la decisió de no extradir Puigdemont pel delicte de rebel·lió, en no apreciar violència en la seva actuació. Una decisió celebrada com una victòria pel mateix expresident i pel conjunt de l'independentisme, i que planteja seriosos interrogants jurídics. És cert que el tribunal de Schleswig-Holstein accepta extradir Puigdemont per malversació (que el podria portar 12 anys a la presó), però no tindria sentit que l'expresident fos jutjat per aquest delicte i els dirigents empresonats per aquesta rebel·lió en la qual inisteix un Llarena que ara ha de moure fitxa.
