21 de febrer de 2019
21.02.2019

Per què Pedro Sánchez convoca eleccions?

21.02.2019 | 00:33

Què busca el PSOE amb la convocatòria d'eleccions el proper vint-i-vuit d'abril? La resposta hauria de ser senzilla. En teoria guanyar les eleccions i aconseguir una majoria suficient per governar i aprovar lleis i pressupostos.

Això seria la resposta normal. Però com tots sabem, no estem en una època normal. El PSOE des que va accedir al Govern a través de la moció de censura tenia clar que buscaria el moment més favorable per convocar eleccions i aconseguir un resultat el més satisfactori possible, que l'allunyés de la sort que han patit els seus homòlegs europeus que han acabat essent residuals després de ser partits hegemònics.

El PSOE creu que ara és el millor moment per als seus interessos electorals. Creu que difícilment tornarà a tenir un moment tan favorable com l'actual. I això es basa en la debilitat del líder popular, Pablo Casado, la divisió del vot de dretes amb l'aparició de Vox, l'abandonament del centre per part de Ciutadans i la debilitat d'Units Podem. La situació per a Pedro Sánchez com confirmen totes les enquestes.

El problema, però, és que la situació ideal és ara i que les eleccions són d'aquí a dos mesos. En una societat fast food com la nostra, aquests dos mesos són una eternitat i poden canviar moltes coses.

Hi ha, però, altres objectius més enllà dels clàssics. Sánchez és conscient que la jugada és arriscada i que la suma de Partit Popular, Ciutadans i Vox pot ser suficient i deixar-lo a l'oposició. I fins i tot és conscient que en el cas que aquests no sumin, només pot configurar majoria amb el suport dels partits independentistes com en l'actualitat. Així doncs, si és amb una fòrmula com l'actual en què no ha pogut aprovar els pressupostos o ser expulsat del govern per les dretes, per què convoca les eleccions?

Com deia aquell, la importància està en els detalls. Més enllà del risc, amb aquestes eleccions Sanchez té quatre coses garantides. I no són menors. En primer lloc, el PSOE serà la primera força política a Espanya. Això en un context com l'actual no és una cosa menor. En pocs països els socialistes surten de les urnes com a primera força, llevat de Portugal. A més, a diferència del que tot feia pensar, el PSOE serà el partit hegemònic a l'esquerra ja que tot sembla indicar que quedarà a molta distància d'Units Podem. Això li garanteix moltes coses, ja sigui al Govern com a l'oposició.

En segon lloc, renovarà tots els seus diputats per gent fidel a l'actual secretari general del PSOE. En l'actual grup parlamentari encara són majoria els detractors de Pedro Sánchez que van donar suport a Susana Díaz a les primàries.

En tercer lloc, Sánchez té garantit un bon resultat al Senat, ja sigui amb majoria socialista –probable– com amb la pèrdua de la majoria popular. Això que podria ser un detall menor és molt important per a l'aprovació dels pressupostos i sobretot per la gestió del postprocés, ja que és al Senat on s'aprova l'aplicació del 155. Amb un Senat favorable, el PSOE tindrà molta més capacitat de gestió i el PP perdrà la capacitat de bloqueig de la qual ha disfrutat en aquests darrers anys. No és estrany que els populars iniciïn la campanya «llista del 155» per la seva llista al Senat. I és que aquesta cambra serà clau en la propera legislatura.

I finalment, en convocar eleccions abans de les europees, autonòmiques i municipals, Sánchez aconsegueix que les eleccions del 26 de maig no siguin un plebiscit sobre ell i, per tant, aconsegueix «protegir» en certa mesura els seus barons i el poder territorial que representen, ja que garanteix dues coses: menys participació en haver votat a unes eleccions importants un mes abans i l'impuls d'una victòria del PSOE quatre setmanes abans.

Tot això que he comentat el PSOE ja ho té garantit a hores d'ara. I en part, gràcies a l'aparició de Vox. Així que els motius de la convocatòria semblen bastant lògics. Altra cosa és que les eleccions les carrega el diable i és difícil saber què passarà en els propers seixanta dies, amb un judici històric de teló de fons i amb una inestabilitat que ens fa viure al dia.

I a Catalunya? Doncs més enllà de l'impuls del PSC el proper 28 d'abril, continuarem amb l'eterna competència per l'hegemonia sobiranista entre ERC i l'espai exconvergent.

Però que ningú s'equivoqui, una cosa seran els resultats del 28 d'abril i una altra els del 26 de maig. Encara que només hi hagi un mes de diferència, hi ha un abisme entre unes i altres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook