Hi ha una Internacional dels Xalets, que fa que els seus usuaris formin una fraternitat -els problemes de jardineria, piscina i manteniment són similars- i s'ajudin. Com l'Opus però passant les hores jaient en una gandula en lloc de resant de genolls, i fent-se la manicura en lloc de posant-se el cilici. L'enveja de les classes baixes és perillosa, cal romandre units contra la xusma, per això Pablo Iglesias surt en ajut del Vivales, la lluita de classes comença per saber a quina classe pertanys. Alguns donen la culpa al monyo d'Iglesias, com si li destruís les neurones, però tots hem tingut alguna tia-àvia que duia monyo, fins i tot s'assemblava a l'Iglesias, i no per això es dedicava a dir burrades. No, el problema d'en Pablo Iglesias no és el monyo sinó el que hi ha un pam a sota. O el que no hi ha.

Ocupat com està fent càstings entre les militants per veure a quina promociona des del llit a la bancada blava en la seva peculiar versió del salt del tigre, Iglesias no té temps de llegir història. Entre donar ordres al jardiner, a la mainadera, a la cuinera, al xofer i a l'encarregat de la piscina, un acaba esgotat i no està per llibres. I encara caldria trobar llibres que s'avinguin amb la decoració del casalot.

-Pablo, hauríem de contractar un interiorista que triï llibres de color pastel, quedarien divins en aquesta paret.

-D'acord, però meitat d'escriptors i meitat d'escriptores, que nosaltres som molt d'esquerres.

El monyo és innocent. No té la culpa que el crani que el sustenta estigui buit i el seu propietari hi guardi imatges dels exiliats republicans fent senderisme cap a França, feliços, cantant i menjant musclos. La famosa imatge del nen que travessa la frontera ajudat de crosses és enganyosa, no és que li falti una cama, és que juga a xarranca, de content que està. Aquells exiliats anaven a la platja, que fos la d'Argelers i que fos a l'hivern és igual. Si un vicepresident compara el Vivales amb els exiliats, és que té informació que aquests van viure a cos de rei, sense treballar i gràcies a diners de dubtosa procedència. I els cònjuges que van deixar enrere van ser premiats amb sous de 6.000 euros per fer programes de TV que ningú mirava. O això, o és idiota, i Déu ens guardi de pensar tal cosa.