Quan una comunitat musulmana de Lleida va demanar ampliar el toc de queda per poder fer les pregàries del Ramadà a la mesquita, em va sorprendre -bé, o potser no- el gran allau de comentaris racistes que hi va haver a les xarxes socials. Com si les restriccions no s'haguessin relaxat per les dues grans festivitats dels catòlics, Nadal i Setmana Santa. En tot cas, quin problema hi ha en demanar-ho? La Paeria els ho va denegar i les principals comunitats islàmiques han fet una crida a complir estrictament amb el toc de queda. Doncs ja està. L'any passat, quan el Ramadà es va fer en ple confinament domiciliari, no hi va haver cap problema.
Tenint en compte que el Ramadà significa, sobretot, compartir, els musulmans faran, per segon any consecutiu, un gran esforç per mantenir les pregàries i els iftars (trencament del dejuni) a casa i en petit comitè. Tot plegat, garantint l'ajuda als més necessitats, que és un dels altres perceptes del Ramadà. Per exemple, l'associó gironina Siraj organitza iftars solidaris amb dos àpats a la setmana als centres de menors Oikia i el centre l'Estany. Per tant, en lloc de vessar verí per les xarxes, desitjo que les comunitats musulmanes gironines passin un Ramadà el millor possible i, que l'any que ve, puguin tornar a la normalitat.
