S’han publicat recentment tres documents d’interès indubtable, i de recomanable lectura per conèixer com està impactant la crisi provocada per la Covid-19, tant amb caràcter general com amb atenció especial al món del treball.

L’Organització Internacional del Treball (OIT) ha publicat el seu informe anual sobre Perspectives socials i de l’ocupació al món – Tendències 2022, continuant amb l’anàlisi de la realitat laboral a escala mundial. Es constata un increment preocupant de les desigualtats, tant entre països com al món del treball, cosa que serà constatada amb més rotunditat, des d’una perspectiva global, per l’informe anual d’Intermon-Oxfam, el títol del qual no mereix cap comentari afegit: Les desigualtats maten, en el qual recull que «segons l’anàlisi i les dades publicades pel World Inequality Lab el desembre de 2021 des de 1995, l’1 % més ric ha acaparat prop de 20 vegades més riquesa global que la meitat més pobra de la humanitat. Actualment, les desigualtats són tan pronunciades com ho eren al cim de l’imperialisme occidental a principis del segle XX. Hem sobrepassat l’Edat Daurada de finals del segle XIX».

Per a l’OIT, molts dels èxits en matèria de treball decent aconseguits abans de la pandèmia s’han vist considerablement afectats, i els dèficits en aquest àmbit estan minvant les perspectives d’una recuperació sostenible a moltes regions. En concret sobre l’impacte de la crisi, partint de les últimes previsions de creixement econòmic, es calcula que el total d’hores treballades a escala mundial el 2022 es mantindrà gairebé un 2 per cent per sota del nivell prepandèmic una vegada ajustat al creixement de la crisi, «el que correspon a un dèficit equivalent a 52 milions de llocs de treball a temps complet (prenent com a referència una setmana laboral de 48 hores)». Continuarem estant per sota de la taxa d’ocupació de 2011, calculant-se que aquest any se situï en el 55,9%, un 1.4% inferior.

Se subratlla el desigual impacte de la crisi i afectació més negativa i greu per a les nacions en desenvolupament, que ja presentaven «més nivells de desigualtat, condicions laborals més diverses i sistemes de protecció social més febles fins i tot abans de la pandèmia». D’altra banda, l’economia informal, que havia estat en molts països un amortidor en crisis anteriors, no ho ha estat present pel seu impacte en tots els sectors econòmics, i a més s’ha constituït en un fre perquè les persones i les empreses que hi operen es veiessin beneficiades dels ajuts públics, ja que «les empreses informals han tingut menys possibilitats d’accedir a les línies de crèdit formals o al suport governamental relacionat amb la COVID-19». En fi, cal esmentar l’impacte que provoca en la reconfiguració de les relacions econòmiques i laborals, atesos els canvis produïts per l’increment de l’activitat en línia, l’increment de costos comercials i la seva repercussió a les cadenes de producció i la «renacionalització» d’algunes de les activitats anteriorment externalitzades. No menys important és l’increment de les desigualtats tecnològiques, que no només afecten ni de bon tros l’àmbit laboral, i el creixement de la bretxa de gènere, així com de l’afectació especial a joves que es van veure afectats a la seva etapa educativa per la crisi del 2008 i que ara pateixen, en les primeres fases de vida laboral, l’actual. L’OIT es preocupa, com no podria ser d’una altra manera, per l’impacte que tot això no només té sobre la quantitat sinó també sobre la qualitat del treball, posant en risc l’objectiu perseguit d’un treball decent i digne.

També hem de parar esment a un nou informe de la Fundació FOESSA, dedicat a Evolució de la cohesió social i conseqüències de la Covid-19 a Espanya que és de lectura obligada com tots els seus per analitzar com està canviant la realitat social en general, i en força aspectes el món del treball en particular, a Espanya.

El document emfasitza les característiques diferents d’aquesta crisi respecte a la del període 2008-2013, tant pel seu origen com pels sectors econòmics afectats i per l’impacte de la reducció de l’activitat: en efecte, es tracta d’una crisi especial «pel seu origen extern al sistema econòmic, pels sectors que han resultat més afectats (turisme, comerç, activitats artístiques i culturals…) i per una reducció de l’activitat econòmica sense precedents des de la Guerra Civil (caiguda del 10,8% del PIB) que en bona mesura es devia a la decisió política mateixa de restringir gran part de l’activitat per combatre la pandèmia». També ressalta la importància de les mesures econòmiques i laborals posades en marxa per atenuar l’impacte de la crisi, certament amb resultats desiguals quant a sectors i grups, però que en qualsevol cas han fet possible, com destaca l’Informe que la reducció de l’ocupació «fora cinc vegades més gran en la crisi 2008-2013, tot i que la reducció de l’activitat ha estat molt més gran ara».

Apunta el molt desigual impacte segons la qualificació del sector i activitat, l’àmbit públic o privat del sector on es presten els serveis, i per descomptat les condicions laborals segons siguin presencials o (totalment o parcialment) virtuals, amb la possibilitat d’accedir-hi o no més fàcilment a la tecnologia, i la modalitat contractual indefinida o temporal. Destrueix el mite de la «passivitat» dels qui perceben prestacions socials, ja que constata que s’ha mostrat un volum important d’activitat orientada a la inclusió per part seva, tant en la recerca de feina com en la realització d’activitats educatives, formatives o la participació en programes dels serveis socials.

No menys preocupant, és l’impacte negatiu des de la perspectiva de gènere de l’actual crisi, a diferència de la del 2008-2013 en què va tenir un pes important la caiguda de l’ocupació en un sector majoritàriament masculí, el de la construcció, ja que l’actual ha tingut més impacte en sectors més feminitzats, com ara el comerç o l’hostaleria. I de no menys interès, en fi, és la reflexió efectuada sobre el paper de la població immigrant, no només per l’impacte que ha tingut sobre ella sinó també per haver-se convertit aquesta, almenys parcialment, en un matalàs o amortidor de l’impacte de la crisi en la població nacional, ja que les dades disponibles demostren un impacte més gran o en termes d’acolliment a mesures de suspensió temporal de contractes com a especialment d’acomiadaments.

Sí, la crisi ha incrementat les desigualtats, i cal continuar treballant per evitar que això segueixi sent així.