A principis d’aquest any 2022, s’ha publicat un excel·lent recull d’articles (*) que analitzen les relacions de competència, dominació i col·laboració en el món dels animals i dels humans. La competència i la col·laboració han jugat un paper crucial en l’evolució dels éssers vius en general i dels humans en particular. La capacitat per influir i dominar a grups ha generat jerarquies de poder que han perdurat fins avui mateix. Exemples obvis i quotidians són el poder d’algunes nacions, partits polítics, grans grups financers i les religions monoteistes.
Gairebé totes les societats (passades o presents) estan estructurades en base a algun tipus de jerarquia dominant. El poder i les diferents formes de dominació han sigut al llarg de la història factors importants per accedir als recursos d’altres. Aquestes jerarquies de domini són una característica general en les societats humanes. Sovint, el domini es manifesta a partir d’interaccions en les quals alguns individus o grups socials exploten de manera coactiva a altres per aconseguir beneficis mitjançant agressions, amenaces o intimidació.
Per altra banda, les interaccions de domini són costoses en termes materials i humans i per tant, els individus i les societats han de pensar-se molt bé a qui volen dominar, quin benefici volen obtenir i a quin cost. És a dir, els costos que generen els diferents tipus de dominació (militar, política, econòmica, etc.) determina si val la pena o no exercir el poder o contràriament si no és millor establir relacions de col·laboració en les que les dues parts obtinguin beneficis. En qualsevol cas, és obvi que actualment la millor manera de protegir i garantir la llibertat i la sobirania d’una nació és tenint una economia forta, un exercit poderós i un cos diplomàtic d’alt nivell. D’aquesta manera, l’efecte dissuasiu de l’exèrcit acompanyat d’una bona capacitat diplomàtica, farà poc probable que algun país o països ens arribin a dominar. Per altra banda, establir coalicions amb països amics, augmenta la força diplomàtica, militar i econòmica (que és la base de l’exèrcit i la diplomàcia).
En aquesta lluita d’interessos i forces, el càlcul estratègic fonamental arrela en la teoria de jocs i és fàcil d’entendre a partir de la variant del falcó i el colom. En aquest joc, dos jugadors s’enfronten per un recurs o territori. Una de les opcions és triar un acord pacífic (en diem actuar com a coloms), és a dir hi ha un repartiment via diplomàtica i cadascun es beneficia del recurs sense cap cost. Altre opció és lluitar per aconseguir la totalitat del recurs (actuar com a falcons), és el que en diem guerra (militar o econòmica). Sabem avui dia que la guerra sempre implica importants pèrdues materials i humanes tan pels perdedors com pels guanyadors. Tanmateix, si un jugador decideix lluitar i l’altre no doncs no té forces per enfrontar-se, l’agressor agafa el recurs sense cap cost. És per tant obvi que quan avui dia hi ha conflicte d’interessos polítics o econòmics, la violència i la guerra és la pitjor opció. Com a contrapartida, l’ús de la diplomàcia, la política i la negociació representen la via menys costosa i la més intel·ligent. Per aquest motiu, els grups humans hem desenvolupat normes i coalicions per posar límits al poder dels més poderosos. Un exemple actual és el conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna, en el que EUA i Europa estan cada cop més implicats.
En aquest sentit hem de congratular-nos de que la guerra com a factor de dominació per apropiar-se de pertinences i valors de les societats més dèbils ha anat deixant pas a les cada cop mes freqüents actuacions diplomàtiques dirigides a establir acords de mutu interès. Exercir el poder per dominar, ha jugat i continua jugant un paper en l’estructuració dels nostres entorns socials i en la configuració de la nostra psicologia. Una pregunta cabdal és com ser cada cop més capaços de prevenir els conflictes geopolítics actuals i futurs i com solucionar-los de manera pacífica amb beneficis per totes les parts en litigi.
Hi ha dos elements que poden impulsar els comportaments negociadors allunyats de la violència. Per una banda hi ha la difusió de normes socials que afavoreixen el comportament igualitari, la cooperació tan comercial com política, suprimeixen l’agressivitat i faciliten els intercanvis de bens, recursos i coneixements entre grups. Però malauradament, cal recordar que històricament, una manera fonamental d’influir i assolir l’equilibri de poder entre dominants i subordinats és el desenvolupament d’exèrcits defensius.
(*) https://royalsocietypublishing.org/toc/rstb/2022/377/1845?volume=377&vol=377&issue=1845&publicationCode=rstb