Que la gestió d’un servei públic sigui privada o pública no pressuposa que el resultat final per als ciutadans sigui millor o pitjor. El que sí que ha de procurar l’administració pública és exercir la seva capacitat de control per tal que les coses es facin bé. I això és el que no va passar a Aigües de Girona on, tot i que la majoria del capital era privat, també hi havia participació municipal.
Aquesta setmana, els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià han anunciat que reclamaran 13,2 milions d’euros al soci privat de l’empresa d’aigua en la qual els tres consistoris eren accionistes. Es tracta d’inversions que s’haurien d’haver fet fa més de deu anys i mai van veure la llum.
La reclamació arriba ara, però els ajuntaments haurien d’haver fet la feina molt abans. Aigües de Girona ha gestionat durant anys un servei a través d’un conveni que es va anar prorrogant i que mai va passar per cap concurs públic. Avui, seria impensable una operació d'aquest tipus.
Totes les presumptes irregularitats que s’han anat revelant -amb processos penals i administratius pendents de tancar- s’haurien pogut evitar o limitar si els gestors públics haguessin exercit com tocava la seva tasca de control.
Una situació molt similar a la que es va viure en moltes caixes d’estalvis, on molts polítics sense la formació adequada farcien consells d’administració que van avalar autèntiques barbaritats financeres.