El nou protocol pel maltractament infantil amplia la detecció als CAPs

El nou protocol d'actuació contra el maltractament a la infància i l'adolescència amplia la detecció de casos de maltractament a l'atenció primària i posa el focus en la prevenció i la detecció precoç, així com en evitar la victimització secundària dels infants i adolescents que pateixen maltractament. El nou protocol preveu que «per primer cop», segons la consellera de Salut, Alba Vergés, els professionals de la primària puguin introduir a la història clínica informatitzada dades d'infants atesos amb indicadors de risc de maltractament.

Per fer front a l'ampliació de les seves funcions pel que fa als maltractaments, la consellera de Salut ha assegurat que es donarà eines als professionals de l'atenció primària amb l'objectiu que puguin diferenciar què és un maltractament i què no, així com per reduir el marge d'interpretació subjectiva i afavorir la detecció i notificació de casos. El nou document també preveu la formació i sensibilització dels professionals sanitaris, especialment els de l'atenció primària.

Segons Vergés, s'ha desenvolupat un nou apartat a la història clínica informatitzada d'atenció primària -l'eCAP- perquè els professionals puguin introduir les dades d'infants atesos amb indicadors de risc de maltractament. Les dades es connectaran amb el Registre Unificat de Maltractaments Infantils de Salut.

D'altra banda, i amb l'objectiu de facilitar que els professionals recullin de manera estructurada la informació dels casos, s'han dissenyat tres models de document: la fitxa de notificació de situació de risc o desemparament infantil dels serveis de salut, l'informe d'atenció sanitària i, finalment, el comunicat judicial. Els tres models s'incorporaran als sistemes dels diferents dispositius sanitaris, que es nodriran també de les dades de les històries clíniques de cada nivell assistencial.

El nou protocol també vetlla per la protecció dels professionals sanitaris, que sovint pateixen estrès emocional quan atenen infants o adolescents que pateixen maltractament o es troben en risc de patir-ne.

El document inclou un apartat específic amb les actuacions que s'han de dur a terme en casos de maltractament prenatal -quan la gestant no ofereix al fetus totes les atencions necessàries, consumeix drogues o està sent maltractada, per exemple- i en nadons.

En el cas de maltractament a nadons, el document posa un especial èmfasi en la vulnerabilitat durant els primers mesos de vida i en els perills que pot tenir el sacseig dels infants. És per aquest motiu que preveu fer consell preventiu sobre el sacseig des dels serveis de neonatologia dels hospitals de forma coordinada amb els centres d'atenció primària.

Equips d'experts

El conseller d'Afers Socials, Chakir el Homrani, va explicar durant la presentació del document, fa uns dies, que el nou protocol també preveu la creació progressiva d'equips funcionals experts en abusos sexuals i maltractament greu que estiguin distribuïts pel territori. La funció d'aquests equips funcionals serà la de fer el diagnòstic sanitari i tractament assistencial, però també assessoraran els professionals tant de l'atenció primària com dels hospitals. Segons El Homrani, aquests equips s'aniran integrant en les unitats d'atenció integrada que anirà desplegant la DGAIA.