Un nou fàrmac creat a Barcelona és eficaç contra el tumor cerebral més comú i agressiu

Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han demostrat l'eficàcia preclínica d'un nou fàrmac immunològic basat en un anticòs que és capaç d'aconseguir la regressió del glioblastoma, el tumor cerebral més freqüent i agressiu. La recerca, liderada per l'oncòleg i codirector del Programa de Recerca Preclínica i Translacional del VHIO, Joan Seoane, ha aconseguit «resultats extraordinaris» en model preclínics d'aquest tipus de tumor, per això el nou fàrmac podria suposar «una ruptura del paradigma actual en el tractament d'aquesta malaltia», ha remarcat aquest dimarts el VHIO.

La revista 'Molecular Cancer Therapeutics' acaba de publicar els resultats de l'estudi preclínic d'aquest fàrmac, realitzat tant amb models in vitro com en models in vivo, utilitzant mostres de pacients de glioblastoma. «Aquest estudi és especialment important perquè s'ha aconseguit que una immunoteràpia funcioni en el tractament del glioblastoma. Si tenim en compte que és el tumor primari de cervell més comú i agressiu, i que hi ha una gran necessitat de desenvolupar nous tractaments contra aquesta malaltia, crec que els resultats d'aquest estudi preclínic, que ara es validaran en un assaig clínic amb pacients, són molt rellevants», ha remarcat Seoane.

Malgrat que la immunoteràpia ha suposat una revolució en l'abordatge del càncer els últims anys, encara no té la mateixa eficàcia en tots els tumors i actualment només una fracció relativament petita responen a aquests tractaments. Per aconseguir superar aquest repte, l'equip del VHIO ha desenvolupat anticossos biespecífics que ajuden a reclutar les cèl·lules immunes (cèl·lules T) perquè destrueixin les cèl·lules tumorals.

Els anticossos biespecífics s'uneixen, d'una banda, a les cèl·lules del tumor i, de l'altra, a les cèl·lules T perquè aquestes últimes entrin en contacte amb el tumor i l'eliminin. Per al desenvolupament d'aquests anticossos és necessari poder comptar amb dianes específiques de les cèl·lules tumorals que facin que aquests anticossos s'uneixin només a les cèl·lules tumorals i no provoquin que el sistema immunitari acabi atacant també les cèl·lules sanes.

La recerca d'aquestes dianes està limitant el desenvolupament d'aquestes estratègies als tumors sòlids, ja que és difícil trobar dianes que s'expressin a la superfície de les cèl·lules tumorals i no estiguin compartides per cèl·lules sanes. «En el cas concret del glioblastoma hi ha una mutació del gen EGFR, la coneguda com a variant III, que és específica i concreta d'aquest tipus de tumor i que no està compartida per cap cèl·lula sana. Això la converteix en una diana ideal per al desenvolupament de teràpies dirigides, tot i que només està present en un 25% dels glioblastomes», ha detallat Seoane.

Els bons resultats aconseguits en la fase de validació preclínica d'aquest fàrmac han servit perquè es posi en marxa un assaig clínic fase I que ja està reclutant pacients. La recerca ha sigut finançada principalment per Loteries i Apostes de l'Estat, a través de l'Associació Espanyola contra el Càncer, així com la Fundació FERO i el Programa Integral d'Immunoteràpia i Immunologia del Càncer (CAIMI) de la Fundació BBVA al VHIO.