El tabaquisme és la primera causa de càncer de pulmó però també el radó, un gas radioactiu que s’estableix sobre sòls granítics, i la contaminació de l’aire, elements que arriben a provocar carcinogènesi o mutació de cèl·lules que desemboquen en aquesta malaltia, que desenvolupa un 15% de la població no fumadora.
Dissabte passat a París, en el marc del congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO, per les sigles en anglès), científics del Francis Crick Institute and University College London van presentar un estudi que alerta de com la pol·lució de l’aire promou canvis cancerosos a les cèl·lules de les vies respiratòries i genera més casos de càncer de pulmó de cèl·lules no petites entre persones que no han fumat mai.
En una entrevista a Efe, el cap d’Oncologia Mèdica de l’hospital universitari Doce de Octubre, a Madrid, Luis Paz-Ares, que va presentar al congrés un estudi, del qual és el principal coordinador, sobre un nou tractament d’immunoteràpia pulmonar, afirma que la pol·lució i la pressió ambiental és «al costat del radó, promotor de la carcinogènesi al pulmó, de manera claríssima».
Paz-Ares, que també és cap de la unitat de recerca clínica de càncer de pulmó H120 del Centre Nacional d’Investigadors Oncològiques (CNIO), explica que aquestes carcinogènesis que s’adquireixen «no es transmeten a la progènie», i ha informat que les mutacions d’un gen que són hereditàries només suposen entre el 5% i el 7%.
Sobre l’impacte del càncer de pulmó (30.000 nous casos a l’any a Espanya, dels quals 4.500 són de no fumadors), Paz-Ares destaca que el 85% es podria evitar si s’elimina el consum de tabac i emplaça les administracions a ser més restrictives amb els espais públics on es pot fumar i augmentar el cost del paquet de tabac.
També és molt important, explica, que nens i adolescents entenguin que el tabac és una droga maligna i que si no mata dóna al pacient una qualitat de vida dolentíssima.
I a més cal que la societat vegi el fumador com a addicte, no com a viciós, una perspectiva que l’ajudarà a deixar l’hàbit. Paz-Ares aclareix que encara que una persona hagi fumat 30 anys, «val la pena deixar-ho», demanar consell mèdic i assistir a les consultes de deshabituació tabàquica.
Millora de la supervivència
Tot i la duresa del càncer de pulmó, aquest oncòleg esgrimeix xifres positives com el fet que en 20 anys els pacients amb un tumor metastàtic (estadi quatre) hagin passat d’una supervivència del 2% al 20% als cinc anys.
Si es detecta en una fase primerenca, els percentatges de supervivència milloren significativament. Del 75% a l’estadi u, al 45% o 50% a l’estadi dos i al 25% o 30% al tres.
I és que, admet, un dels problemes és que habitualment el tumor es detecta en fase avançada i això és perquè quan apareixen els primers símptomes ja no té mil·límetres sinó una mida relativament gran que avança amb rapidesa, donant lloc a micrometàstasi en períodes molt curts de temps.
En un futur a curt termini, aquest oncòleg espera millorar les xifres de supervivència amb la detecció precoç a través de screening (una prova que es fa a la població susceptible per detectar tumors en fases precoces) i ja a mig o llarg termini confia en els tests de sang que identifiquen l’ADN tumoral al torrent sanguini.
