Gairebé la meitat dels empleats públics que hi ha a Espanya consumeix diàriament ansiolítics, antidepressius i somnífers, segons un estudi elaborat per la Central Sindical Independent de Funcionaris (CSIF), amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental. El perfil d'aquest consumidor de psicofàrmacs és el d'una dona d'entre 45 i 54 anys, treballadora de la sanitat pública o d'un centre educatiu que consumeix ansiolítics diàriament, per suportar un excés de càrrega de treball o percebre falta de reconeixement professional, ha assenyalat la secretària nacional de Prevenció de Riscos Laborals de CSIF, Encarna Abascal, en roda de premsa.

Així, la càrrega de treball, l'escàs reconeixement professional i salarial i el mal clima laboral són les tres principals causes que al·leguen els enquestats per a recórrer al consum de psicofàrmacs, segons constata l''Enquesta sobre la salut mental en l'àmbit laboral' de la CSIF realitzada sobre una mostra de 2.028 empleats públics d'entre 25 i 64 anys. El qüestionari fet revela que un 34,2% consumeix ansiolítics o tranquil·litzants, el 19,6% antidepressius, el 14,4% hipnosedants i un 10,8%, un altre tipus de psicofàrmacs. Un 51% confessa que recorre a aquesta medicació diàriament, davant d'un 21% que ho fa «alguna vegada al mes», un 15% «en l'últim any» i un 13% «diverses vegades a la setmana».

El 76% manifesta que el treball influeix a l'hora de consumir aquestes substàncies psicoactives i un 54,2% el relaciona amb l'excés de la càrrega laboral mentre que un 44,6% el vincula a l'escàs reconeixement professional. Per a un 37,7% el consum està afectat pel mal clima laboral i citen l'assetjament laboral, conflictes en el treball i fins i tot possibles agressions. Altres factors que influeixen són la inseguretat laboral (temporalitat i interinitat), en un 21,2%; problemes amb els usuaris als qui presten servei (20,6%) i problemes econòmics per a un 12,6%.

A més, el 55% dels enquestats reconeix que no consumia aquestes substàncies abans de la pandèmia i un 93% es queixa que en els seus centres de treball no hi ha cap iniciativa de promoció de la salut o prevenció de consum de substàncies addictives. Per a la responsable de Prevenció de la CSIF, l'escàs suport psicològic en les empreses i administracions i l'absència d'una xarxa de salut mental provoca que l'atenció a trastorns com l'ansietat o la depressió «no sigui abordat de manera eficaç».

En un comunicat, el sindicat s'ha referit a l'escassa inversió i de recursos en matèria de salut mental, ja que no existeix dotació econòmica suficient per a la contractació de professionals ni s'han establert ràtios mínimes. I ha advertit que la llista d'espera per a ser valorat pels serveis de psiquiatria és de dos mesos de mitjana (encara que a Andalusia i Castella-la Manxa, pot arribar fins a 4 i 5 mesos respectivament, per a la primera consulta i a Aragó fins a 9 mesos). El termini per a ser rebut pels professionals de psicologia clínica és d'uns quatre mesos, podent arribar fins a sis a Cantàbria i Castella i Lleó i un any a Aragó.

Abascal s'ha referit a més a l'elevat nombre de baixes laborals per problemes de salut mental i la seva infradeclaració com a contingències professionals. I ha recordat que l'estrès i la depressió «només es reconeixen com a accident de treball si l'única causa és el treball», alguna cosa que entén és molt difícil de justificar davant els tribunals. Abascal ha incidit en el fet que actualment l'estrès és la segona causa amb més baixes laborals.

Per part seva, el president del sector nacional de Sanitat de CSIF, Fernando Hontangas, ha informat que la inversió en salut mental a Espanya és d'un 5%, dos punts menys que la mitjana de la Unió Europea. Respecte al nombre de professionals, Hontangas ha dit que la ràtio a Espanya és de 25 psiquiatres per cada 100.000 habitants quan països com Suècia o Finlàndia disposen de 150 i 200 professionals per aquest mateix grup de població.

I en el Sistema Nacional de Salut la ràtio de psiquiatres és de 9 per 100.000 davant dels 19 de mitjana a Europa, la qual cosa suposa a Espanya un dèficit de gairebé 4.000 professionals en la sanitat pública, que es necessitarien «de manera immediata». Hontangas també s'ha referit als psicòlegs clínics amb una ràtio de 6 per 100.000 en el Sistema Nacional de Salut, que contrasta amb una mitjana de 18 en els sistemes públics europeus. El responsable de Sanitat del CSIF ha calculat en 5.640 les necessitats urgents de psicòlegs clínics en la sanitat pública. Amb aquesta situació tots dos responsables han exigit al Govern una legislació específica de riscos psicosocials amb una directiva europea que Espanya desenvolupi amb un reial decret.

A més, ha assenyalat que malgrat que l'OMS ha reconegut el 'burnout' o síndrome del treballador cremat com a malaltia relacionada amb el treball, a Espanya encara no s'ha incorporat al quadre de patologies professionals. També han reivindicat impulsar la vigilància de salut mental en els centres de treball a l'hora de fer el reconeixement mèdic i avaluacions de risc psicosocials i incorporar la figura del psicòleg en els serveis de prevenció.