Salt i Figueres són les poblacions gironines que més han notat l'ajust de preus per la punxada de la bombolla immobiliària. Des dels preus màxims registrats el tercer trimestre de 2007, han patit caigudes del 35% i del 32% respectivament. Mentre als grans municipis, la baixada de preus supera àmpliament al 20%, el descens mitjà del conjunt de la demarcació no arriba al 13% des del seu màxim històric.

Segons dades del Ministeri de Foment difoses ahir, el preu mitjà de l'habitatge lliure a les comarques gironines es va situar al primer trimestre de 2011 en 1.916,1 euros, després de caure un 5,4% anual i un 1,7% en tres mesos. D'aquesta manera, el preu mitjà a Girona retrocedeix al nivell que tenien just ara fa cinc anys. L'evolució a la baixa dels preus és més acusada que la del conjunt de Catalunya, on l'últim any han baixat un 4,5%, i de l'Estat (-4,7%).

El municipi més car de la demarcació -la segona més cara de Catalunya després de Barcelona- és Girona amb 2.082,2 euros, seguit de Lloret de Mar i Blanes, amb 1.974 i 1.933 euros respectivament. Girona se situa així com l'únic gran municipi de les comarques gironines on els preus es mantenen encara per sobre els 2.000 euros per metre quadrat, però lluny del màxim de 2.828 euros registrat a principis de l'any 2007.

Diversos dels experts van coincidir que el preu de l'habitatge experimentarà noves baixades al llarg de 2011. El cap d'estudis del portal immobiliari idealista.com, Fernando Encinar, va indicar que el valor del metre quadrat podria arribar a descendir a nivells de 2002 a Madrid, Barcelona i les zones costaneres, i va assegurar que la "important" demanda existent obligarà els venedors a abaixar els preus. Respecte a l'excedent de cases acabades sense vendre (estoc), va apuntar que podrien passar entre sis i deu anys perquè es pogués absorbir completament.

Per la seva part, el codirector del màster d'Empreses Immobiliàries de la UNED, Julio Gil, va indicar que els "ajustos" que es produeixin en els preus estaran condicionats per les pujades dels tipus d'interès i les ofertes que les entitats financeres realitzin per donar sortida al seu estoc immobiliari.

A parer seu, cal "recuperar" estímuls per a la demanda, com les desgravacions fiscals a la compra d'habitatge habitual, que l'Executiu va suprimir el passat 31 de desembre per a les rendes superiors a 24.000 euros.

Per contra, el professor de l'Institut de Pràctica Empresarial (IPE), José Antonio Pérez, va afirmar que les dades del primer trimestre de 2011 demostren que s'ha "completat" l'ajust dels preus de l'habitatge.

Per comunitats autònomes, les majors caigudes del preu de l'habitatge lliure interanaual van correspondre a Madrid (-8,9 per cent), Navarra (-8,3 per cent) i Cantàbria (-7 per cent).