L'exdiputat d'ERC Francesc Canet va pujar la setmana passada a l'estrada del Congrés, on ha tingut escó durant els darrers vuit anys, per acomiadar-se. Va ser notícia perquè en el seu discurs assegurava que el temps passat a Madrid li ha refermat el seu independentisme

El nacionalisme (i l'independentisme) es cura viatjant?

No, perquè jo sempre he viatjat molt. No sóc ni més ni menys independentista que quan vaig arribar a Madrid. He confirmat la impossibilitat que Espànya accepti democràticament que Catalunya sigui independent. I he comprovat que a Espanya a penes si hi ha federalistes

Res de síndrome d'Estocolm, malgrat els vuit anys?

No, en absolut. Reconec que des del punt de vista institucional el tracte rebut ha sigut normalment correcte. Però sé que hi ha coses que Madrid mai no acceptarà.

Li deien Francesc o Fran-Sex?

He, he, no he tingut el problema de Cesc Fàbregas. Algun cop algun simpàtic em traduïa el nom al castellà... Jo em feia el sord i acabaven dient-lo en català.

Tots els polítics catalans haurien de passar una temporada a Madrid?

Ho firmaria ara mateix, perquè la independència catalana arribaria molt més aviat. A alguns els convindria bastant, perquè veurien que en les votacions que tenen a veure amb l'estructura de l'Estat, PP i PSOE voten junts.

Vinga, oblidi la política. Què és el millor de Madrid?

Els que la veuen per primer cop diuen que és una ciutat maca, però és que només faltaria que no ho fos, amb tot el que hi ha invertit l'Estat durant segles. Ara bé, també destaco que la gent de Madrid sol ser agradable i simpàtica.

Deu ser que catalans i espanyols som iguals?

Home, hi ha de tot a tot arreu. Les persones en concret no són millors ni pitjors. Quan parlem si som diferents, que jo crec que sí, ens estem referint a la llengua, a unes concepcions del món producte de la història.

Ha viscut algun episodi desagradable pel fet de ser català a Madrid?

El pitjor, abans de ser elegit. Carlos Herrera va dir per antena que Francesc Canet, director d'institut i -recalcat- candidat d'ERC, s'havia negat a fer un minut de silenci per les víctimes de l'11-M. L'hi van dir i ni va contrastar-ho. N'havíem fet 10 minuts!

Ser del Barça en aquesta època l'ha ajudat a ser català a Madrid?

Ha sigut divertit. Amb en Rubalcaba, que és del Madrid -fan dels que trenquen la tele- ens les hem tingut fortes. De broma i amb ironia, és clar.

Amb qui ha tingut bona relació, tret dels del seu partit?

A banda dels que ja coneixia, amb Labordeta, al cel sigui. Vam coincidir en una comissió d'Educació. Ja estava malalt però era entranyable i de principis. Em va dedicar un exemplar de les seves memòries al Congrés.

La política fa estranys companys de llit? Dit en plata: hi ha rotllos inter diputats?

Ja se sap que el tracte freqüent fa l'afecte (riu). Però em permetrà que no digui noms. Potser si m'enxampés amb dos gintònics li explicaria alguns casos mooolt curiosos (riallada).