Rosa Maria Pardo (1959) comença dimarts a impartir a la Casa de Cultura el curs "Fes-t'ho tu: moda en temps de crisi". Reciclatge, costura bàsica, transformacions a mida, aranjaments... Que no estan els temps per llençar ni unes calces

"Fes-t'ho tu": quanta gent ha cregut que era un de tants tallers de sexologia?

Ho hauria de preguntar a qui contesta al telèfon a la Casa de Cultura. A mi no m'ha vingut ningú (riu).

Vostè és dissenyadora i fabricant: no és tirar-se pedres al seu teulat, ensenyar la gent a fer-se la roba?

No ho crec. Tota la vida m'he dedicat als teixits i a crear. Fins que em vaig adonar que havia de canviar totalment.

Com va veure la llum?

Recordo molt el dia que em va venir una de les meves primeres clientes, a qui se li casava la filla (riu). Vaig veure que ja duia molts anys fent el mateix. Però bé, el curs està pensat sobretot per anar a passar-s'ho bé, més que per formar.

Però de passada es formaran, no?

És clar, es tracta d'ensenyar la tècnica bàsica perquè després les alumnes desenvolupin la seva creativitat.

O sigui que durà la ruïna als comerços gironins de moda?

En absolut! Una altra cosa és que d'aquí en surti algú que acabi muntant un negoci, vagi a saber.

Tornaran les colzeres als jerseis, com hauria pogut recitar Bécquer?

Ja han tornat... però no per la crisi, ara es posen de manera decorativa.

Què torna, doncs, per la crisi?

Espero que torni tot això, les ganes de valorar allò que tenim, el nostre talent. Això s'havia perdut bastant. En aquest país, eh? En altres, no.

Les crisis activen la imaginació?

Seguríssim! És molt trist que haguem arribat on hem arribat, però gràcies a la crisi molta gent s'espavila amb noves idees. Això està molt bé.

Al París ocupat, la manca de matèries primeres va fer que els dissenyadors treballessin amb material reciclat -roba vella, paper, etc.- i en van sortir grans col·leccions.

Ho trobo lògic. Quan hi ha una situació difícil la gent s'espavila, i si hi ha talent, poden sortir bones peces. Estaria bé fer una desfilada al final del curs amb les creacions que s'hi han fet.

Això que ensenya al taller, per les nostres àvies no seria cap novetat?

Pobres, desgraciadament estaven molt acostumades a haver de refer-se i arreglar-se la roba. De tota manera, nosaltres toquem més la vessant creativa. Però també ajudem a mitigar la crisi: en les dues hores de classe s'oblida la situació que hi ha fora (riu).

Algun exemple de com gastar menys en roba en temps de crisi?

Tot es pot reciclar. Per exemple, a França està molt de moda fer expressament allò que a tothom li ha passat algun cop per error: posar el jersei a la rentadora i que surti encongit. Llavors en fan coixins, bosses, etc.

Imagini que no en tinc ni per calçotets: aconselli'm com fer-ne uns per quedar com un senyor.

Mmm, millor que se'ls compri, que s'estigui d'uns quants cafès i es compri els calçotets. Com a molt, agafi roba de cotó i... no, deixem-ho, em penso que no li agradaria...