Avui, dia 9 de maig, se celebra el dia d'Europa. La Unió Europea és un bon projecte que no sempre ha estat en les millors mans. En tot cas és una realitat inqüestionable a la recerca d'una identitat que pretenen reforçar els símbols oficials. La bandera d'Europa -amb les dotze estrelles daurades de cinc puntes sobre un fons blau- és reconeixible per pràcticament tothom, però és una minoria els que saben que es obra del pintor luxemburguès Arsène Heitz. Molta més gent ens podria dir que l'autor de l'himne és el gran compositor Ludwig van Beethoven, un alemany fascinat per Napoleó, que de ben segur no s'imaginava que s'escolliria per a tal fi l'Oda a l'Alegria de la seva novena simfonia. El que molt poca gent sap és per quin motiu es va decidir escollir el dia d'avui per commemorar el dia d'Europa. El 9 de maig de 1950 el ministre francès d'Exteriors va llançar la proposta que va donar pas a la idea d'una projecte comú, i que es va passar a conèixer com "la declaració Schuman". Un dels paràgrafs centrals del discurs deia que "Europa no es farà ni de cop ni en una obra de conjunt: es farà gràcies a realitzacions concretes que creïn en primer lloc una solidaritat de fet. L'agrupació de les nacions europees exigeix que l'oposició secular entre França i Alemanya quedi superada". L'esperit i la lletra d'aquella declaració continua sent plenament vigent. Desprès de les eleccions d'aquest diumenge la cancellera alemanya Merkel, ja ha dit que espera amb els braços oberts el nou president francès, François Hollande. És evident que l'un i l'altre defensen una manera diferent de fer front a la crisi, però s'equivoquen els que veuen el nou inquilí de l'Elissi com un contrapès: Europa només pot avançar si els seus motors empenyen en la mateixa direcció.