A votar !

Els rumors capitalins que circulaven des de la setmana anterior, després del fracàs de les negociacions sobre els pressupostos així com la convocatòria de la manifestació dels partits de dreta a la plaça Colón (on ben a prop d'una gegantesca bandera espanyola hi ha una magnífica estàtua de Jaume Plensa que alguns confonen amb un moai de l'illa de Pasqua), s'han confirmat. Anem a eleccions generals anticipades el diumenge 28 d'abril, és a dir, sense esperar unes setmanes més i acumular la cita a la ja prevista al maig per a les eleccions municipals, europees i autonòmiques en alguns territoris i encara més a les illes.

Una hora després de la convocatòria de les eleccions generals em truca un col·lega canari per donar-me la grata notícia que, malgrat la campanya electoral, unes jornades professionals ja convocades es mantindrien sense ajornaments. Els donaré compte en el seu moment del meu periple canari. L'amic illenc m'informa que després de la recent reforma del seu estatut d'autonomia, el 26 de maig votaran a cinc urnes: municipals, europees, cabildo (que és una mena de diputació o consell comarcal de cada illa amb notables competències ) i en dues darreres urnes dues llistes al Parlament canari. La primera destinada a votar una llista de cada illa. La segona és una llista de candidats que és la mateixa a totes les illes Canàries per compensar desequilibris. Cinc urnes que haurien estat set a Canàries (Congrés i Senat) si s'haguessin convocat simultàniament eleccions generals. No sé si hi cabrien. Que llarg podria ser el recompte atenent al magnífic, llegendari i pausat ritme insular.

M'he posat a comptar quantes vegades els gironins hem anat a votar des de la mort de Franco i la restauració monàrquica. Me'n surten 48 (no he comptabilitzat la doble urna del Congrés i el Senat, que considero una única convocatòria). Ho he repassat uns quants cops i no descarto algun error. En primer lloc tenim els quatre referèndums en l'àmbit estatal, començant per la llei de reforma política, la Constitució, l'entrada definitiva a l'OTAN i la Constitució europea. En l'àmbit català tenim els dos referèndums dels estatuts vigents, el de 1979 i el del 2006, que va acabar com el rosari de l'aurora. Després tenim des de les primeres eleccions generals del 15 de juny de 1977 un total de 13 legislatures a les Corts espanyoles. Pel que fa al Parlament de Catalunya, han estat 12 les convocatòries electorals. També hem anat a les urnes 9 vegades per escollir els ajuntaments i altres 6 pel Parlament europeu. En portem ja 46, i si hi afegim la consulta participativa del 9N i el referèndum de l'1 d'octubre arribem a 48. Déu n'hi do. Han votat a totes? Se'n recorden del que han votat? Jo crec que he votat a totes i dic que crec perquè vaig enviar el meu germà Joan a veure si havia arribat el meu vot al referèndum OTAN i es va perdre pel camí. Que ximples, votava que sí!

He votat molts cops per correu. Per la feina he hagut d'estar absent de Girona. A vegades seguint campanyes electorals com a periodista, farcides d'anècdotes com el concurs per veure qui feia enfadar el primer a Fraga Iribarne, home irascible sobretot si li preguntaven dos cops seguits pel mateix. Mai vaig guanyar, atesa la insuperable tècnica del company Fernando Jaúregui, però en Lluis Falgàs era molt competitiu en aquesta cursa. O quan seguint la campanya reformista a Plasencia amb Miquel Roca, l'alcalde de la localitat, que era geperut, afirmava en un míting que «nuestro programa electoral es perfecto... como mi chepa, que es perfecta».

Durant una temporada m'arribaven convocatòries per formar part de la mesa electoral. Quan jo hi treballava, sempre em designaven representant de Televisió Espanyola davant la Junta Electoral Central i jo m'escapolia justificadament enviant un ofici. De fet, durant la jornada electoral, havia de romandre localitzat a Madrid i a les vuit del vespre certificava que havíem desconnectat Canàries, que van una hora endarrere, perquè no veiessin els resultats del sondeig. Absurd. Un cop el jutge encarregat de la junta electoral de Girona es va negar a alliberar-me de la mesa. Fou tan insensat que va dir-li a un lletrat de les Corts per telèfon que jo aniria a la taula «per pebrots, encara que truqui el Rei». Era president de la Junta Electoral Central don Francisco Soto Nieto, magistrat del Tribunal Suprem, antic president de l'Audiència gironina a qui el lletrat va passar els papers de l'assumpte, que va quedar resolt favorablement en minuts via fax. «Como no podría ser de otro modo», em digué solemnement el lletrat.