Amb les sèries comença a passar que, de tantes que n'hi ha, pots establir vincles molt directes entre elles. Ozark, per exemple, és el perfecte híbrid entre Weeds i Bloodline, perquè també tracta sobre els clarobscurs d'una família que viu al límit de la llei.

No deixa de sorprendre que Netflix hagi escollit la temporada d'estiu per estrenar una sèrie com aquesta. Ara que acostumen a rendir tan bé la nostàlgia i el colorisme, Ozark és tot al contrari: té una fotografia tirant a malenconiosa, els personatges resulten poc empàtics i s'endinsa més en el thriller que en la radiografia domèstica. El seu punt de partida no és original, però funciona. Un comptable que treballa per a un narcotraficant descobreix que els seus socis s'han enriquit d'esquenes al seu client i aquest pren mesures molt dràstiques.

Al protagonista li perdona la vida a canvi d'un negoci molt incert: marxarà a viure a Ozark, a Missouri, per provar d'aprofitar-se dels nadius i blanquejar diners provinents de la venda de drogues. Això sumat a que l'home acaba de descobrir que la seva dona li era infidel i que els fills són més conscients dels seus problemes laborals del que es pensava.

Produïda i protagonitzada per Jason Bateman, que també dirigeix alguns dels episodis (els millors, de fet), Ozark brilla pel seu ritme narratiu, que la fa entretinguda malgrat el to ombrívol que adopta en alguns moments, i sobretot per la seva gens convencional mirada a la cara més fosca de les classes benestants.

Els personatges de la sèrie disten molt de buscar comprensió o identificació, perquè al final el que compta és la sensació permanent d'estar davant d'un embolic que no para d'enquistar-se. Al costat de Bateman, que està realment esplèndid, destaquen les aportacions de Laura Linney, Sofia Hublitz, Skylar Gaertner, Julia Garner, Esai Morales, Harris Yulin, Jordana Spiro, Jason Butler Harner i el gran Peter Mullan.