A la UdG hi ha llista d'espera per al grau que forma mestres de Primària, i Infantil i Pedagogia són entre els més demanats com a primera opció. A què es deu?

Que les notes de tall de mestres siguin de les més altes de la UdG i de Catalunya no és nou, fa 15 anys que les places s'omplen al juliol i de primeres sol·licituds. El dubte era si el grau amb només les especialitats d'Infantil i Primària tindria el mateix atractiu. Doncs ha augmentat.

Si és així, per què fins fa poc es repetia que faltaven mestres?

No falten mestres, tampoc en sobren. Aquests últims 10 anys hi ha hagut una entrada molt intensa de personal nou a les escoles de Primària arran de la sisena hora, la baixada d'hores lectives dels mestres, l'entrada d'especialistes... En els anys del tripartit hi ha hagut una inversió en educació extraordinària, com mai en la història, tant en construcció com en mestres; però no en sobraven perquè el sistema engolia tot el que s'anava produïnt.

Ara pot ser que en sobrin?

Pot ser que en sobrin. Traient la sisena hora i amb la retallada, amb prou feines entrarà ningú. Vol dir que tots els mestres que han sortit aquest any quedaran en llista d'espera i alguns dels de l'any passat també. Però això no és res extraordinari, era l'habitual en el sistema, i en aquests moments es produeixen els mestres que han de fer el relleu normal; des del meu punt de vista seria un error incrementar les places. El primer any de la sisena hora van faltar mestres i en van haver de reclutar a secundària. Va ser una errada de planificació descomunal i es va haver de fer una il·legalitat, perquè la legalitat diu que de mestre només en pot fer el que té títol de mestre.

Sobre la sisena hora, s'identifica amb Ensenyament que hi veu pocs beneficis pel cost econòmic o amb el grup de recerca GROC, que contradiu la Conselleria?

La sisena hora és fonamentalment una mesura de política social i, com a tal, es va implantar amb una injecció de recursos extraordinària. Es buscaven dues coses: una en l'àmbit de la política educativa, que era equiparar horaris amb l'escola concertada, i una altra en el de la política social, que parteix de la base que les estones que no són escolars incrementen les desigualtats. Augmentar una hora el temps que els nens poden estar a l'escola vol dir que estan acollits per professionals, i potser no es milloraran les desigualtats però almenys no s'augmentaran. Ara, treure la sisena hora és un estalvi econòmic extraordinari i en moments de retallades fa que no s'hagin de treure mestres. Els objectius primers eren socials i és evident que a hores d'ara els resultats no són constatables.

Així, Ensenyament hauria de dir que és una mesura econòmica i no pedagògica?

Efectivament, de pedagogia no en té res. I això és el que diu l'informe de GROC. El tema és desmantellem la sisena hora i, a canvi, farem alguna cosa que no se sap ben bé què és ni per a què servirà.

La consellera parla d'adequar la formació dels mestres. La universitat s'ajusta a la realitat de l'aula?

Sí, això per descomptat. S'ha de tenir en compte que Magisteri és dels pocs graus que vénen condicionats pel Ministeri i que totes les universitats hem canviat el que no s'adaptava a la situació actual. Això no vol dir que la formació inicial sigui la millor del món, que jo penso que no ho és; però, en tot cas, no es pot dir que no està adaptada. La Generalitat, la consellera, diu "jo sóc l'empresari que pràcticament contracto tots els mestres, públics i concertats"; i, sí, hi ha algun desencontre entre les universitats i la patronal, que pot ser que marquin prioritats diferents. A la facultat ve gent molt motivada i amb notes altes, però la institució ofereix una formació poc exigent i ho podria ser més perquè té bona clientela.

I què es pot fer?

En el disseny del grau hi va haver algun intent de corregir-ho, però no va sortir bé, la veritat. Hi ha una cosa preocupant i és que una part significativa del professorat de Magisteri no coneix la professió, pel motiu que sigui no han trepitjat una aula. D'altra banda, en la formació de mestres hi juguen dues vessants importants: que ha de ser una persona culturalment sòlida, però també ha de tenir capacitat de comunicació, de relació i de gestionar grups. La cosa s'ha decantat més pel vessant personal, que és important però ho és tant com l'altre. Voldria dir que la gent que surt de Magisteri és competent i que en la majoria d'escoles i instituts es fa bona feina; el que falla no és la formació inicial sinó l'organització, les prioritats i la formació permanent.

Què opina dels canvis en el calendari i l'horari escolars?

Per mi, el tema calendari no té solució satisfactòria per tothom. La conciliació d'horaris és impossible. El que hi ha és una tradició: que a l'estiu no hi ha escola i que, en principi, les festes són les religioses. Al Consell Escolar de Catalunya es va plantejar fer una parada cada 2 o 3 mesos, tocant la Setmana Santa, però va aixecar un mullader extraordinari i es va fer marxa enrere.

I de la desapareguda setmana blanca?

Es va plantejar molt malament, com una setmana per anar a esquiar, i en un context de crisi econòmica. A parer meu, no tenia cap sentit i d'un govern en teoria d'esquerres encara feia més urticària.

I la seva reconversió en 5 dies de lliure elecció per als centres?

Si es vol avançar l'inici de curs s'ha de retallar per algun lloc. El més raonable seria començar el 15 de setembre i acabar per Sant Joan, mantenint els 2 dies de lliure elecció. Voler avançar i que cadascú col·loqui els dies sobrers on vulgui em sembla complicar les coses inútilment.

Veu raons pedagògiques en el nou horari escolar?

Els marges als centres escolars per fixar el seu horari hi són des de fa anys. El que no té sentit és que dins la mateixa població les escoles públiques tinguin horaris diferents. També hi ha la raó econòmica, perquè en el temps de menjador es paga el menjar i la guarda i custòdia de la mainada. Ara tot això està privatitzat, els convenis amb les empreses s'han congelat els últims anys i s'anunciava una apujada de preus. La manera que no pugin, per part de la Conselleria, és reduir el temps. D'altra banda, en els horaris laborals 3 hores al migdia no es donen enlloc. També hi ha la vella demanda de jornada continuada i a primària, des del punt de vista social, no té sentit fer-la. Una altra cosa és a secundària on la major part de batxillers i cicles formatius ja la fan i, per què no, es pot plantejar a l'ESO. No s'hauria d'obviar la discussió, perquè és cert que té repercussions econòmiques importants.

Què opina de les queixes d'aspirants a les últimes oposicions?

El sistema no és bo, però algunes alternatives proposades són pitjors. A la pràctica, les oposicions tenen el problema que són memorístiques i, d'altra banda, que la composició i els criteris dels tribunals són molt discutibles. A primària, si busques professionals competents en la pràctica les oposicions no són el millor sistema. Segurament, el sistema bo seria que primer hi hagués una bona formació i després una bona avaluació, quan ja s'és a l'escola.