La Cambra de Comerç de Girona va entregar ahir els guardons que reconeixen la trajectòria d'establiment antics, d'entre 50 i més de 175 anys d'existència. Amb aquesta entrega -se celebrava la 32a edició dels guardons-, la Cambra ja ha distingit 598 empreses, la més antiga de les quals és de l'any 1700 i 283 han superat els 100 anys d'existència. Les empreses que opten a aquesta distinció han d'aportar proves -factures, llibres de comptes o una altra documentació- que demostri l'any de fundació.
Les Distincions a Establiments Antics de la Cambra de Comerç de Girona, convocades ara per 32a vegada, constitueixen un guardó molt valorat per les empreses gironines, pel fet que representen el públic reconeixement als qui, mitjançant el treball continuat de successives generacions aconsegueixen que la seva empresa es mantingui viva malgrat el pas del temps i les vicissituds econòmiques i familiars.
Els guardonats d'enguany són els següents:
farmàcia alsius
Banyoles (des del 1758)
Als voltants de l'any 1758, Josep Fina, fill d'un apotecari de Cadaqués, va obrir una farmàcia al carrer Girona. Per això durant anys, i encara avui, és coneguda popularment com a Can Fina. Com que Fina no va tenir fills, es van afillar la seva neboda Narcisa Rivas, que es va casar amb Esteve Alsius, de la Garriga, fet que va donar origen a la nissaga Alsius. Alguns recorden que a l'establiment s'hi mostrava la famosa mandíbula de Banyoles.
farmàcia torrent ferran
Figueres (des del 1840)
El primer nom de l'establiment va ser Farmacia del Ampurdán, tal com apareix en una de les etiquetes datades el 1893. Una llarga nissaga de professionals de la salut s'han fet càrrec de l'establiment, que no ha variat al llarg dels anys la seva ubicació i s'ha mantingut obert fins i tot en els moments de màxima convulsió històrica. En l'àmplia documentació que guarda l'establiment s'ha pogut constatar que el fundador de la farmàcia ja era fill d'un farmacèutic militar. Entre les especialitats de la farmàcia Ferran dels seus inicis trobem tònics capil·lars, iogurt preparat diàriament o essència
de sarsaparrella.
ESTANC CA L'ORRENCH
Maçanet de la Selva (des del 1842)
Ja a l'any 1830 la casa del segle XV on s'ubica l'estanc funcionava com a botiga, casa de menjars i hostal. Amb el temps, a l'establiment es comença a vendre tabac, pólvora i balins de plom per fer cartutxos per anar a cacera. El fundador del negoci, Cinto Orench, anava a buscar provisions en carro a Barcelona. Com que en aquell temps els camins no eren segurs, va haver de fer un pacte amb els bandolers, que no l'atracaven i el protegien a canvi d'una quantitat de diners. En Cinto va morir aixafat pel seu carro mentre canviava la làmpada de carbur del carruatge. Els successors del negoci van deixar els menjars i l'hostal i es van centrar en els queviures i l'estanc.
Artesania faig
Tortellà (des del 1882)
El primer culleraire, Joan Faig,
Des dels anys 50, la producció va anar a l'alça i es va començar a exportar. Tot i que es va introduir maquinària en l'elaboració, les feines
més delicades i els acabats encara es fan a mà.
PIPES SOLER
Amer (des del 1884)
L'origen de Pipes Soler cal situar-lo a finals del segle XIX, quan des de França reclamaven escalaborns de bruc per fabricar pipes. Les plantes del nord enllà no tenien la qualitat dels brucs gironins. En un molí de farina d'Amer construït per monjos benedictins es va instal·lar la primera fàbrica de tractament d'escalaborns de bruc. Amb el temps, però, a partir dels anys 40 i 50 van començar a fabricar les seves pròpies pipes, sota la marca Eskuare.
Joan Pere Soler es va fer càrrec de
la fabricació de pipes el 1970, sempre de manera artesanal i per tant aconsegueix que no n'hi hagi dues d'iguals. Exporta regularment a França, Itàlia, Alemanya i altres països.
serra i mota
La Cellera de Ter (des del 1911)
L'empresa Serra i Mota, fundada el 1911, ha arribat a la cinquena generació dedicada a la indústria càrnia i és una de les més antigues del mercat. Als anys 60, va ser una de les empreses pioneres al nostre país en l'elaboració i comercialització de pernil cuit. Avui, com ahir, en el procés d'elaboració dels seus productes combina la manufacturació artesanal amb les noves tecnologies. Actualment els seus productes es comercialitzen en més de 20 països.
FARMÀCIA PUIGVERT
Vilobí d'Onyar (des del 1911)
Un cop obtingut el títol de
farmacèutic, el 1910, Rossend Puigvert es posa al capdavant de la farmàcia que el seu pare li compra a Vilobí per 2.500 pessetes. El document privat de la venda inclou "la estantería, mostrador, botes, drogas, medicamentos y cuantos enseres y utensilios contiene actualmente la farmacia, a excepción ?hecha del alambique, que quedará propiedad del vendedor". Alguns d'aquells objectes constitueixen un bon exemple de com era una farmàcia de la Catalunya rural del segle XIX. Va ser a partir d'aquesta època que els vells apotecaris van ser substituïts per flamants farmacèutics amb titulació universitària. La nissaga de farmacèutics comprèn ja tres generacions.
CAN CADET
Les Planes d'Hostoles (des del 1911)
A principis del segle XX, Josep
Simon i Àgata Fàbregas ja venien menjar i beure a granel: vins,
moscatells, oli, magnèsia, llegums o
bacallà. La segona generació va fer
canvis al negoci, que es va adaptar als consumidors de l'època, adoptant
també la funció de taverna i ocasionalment fins i tot de fonda. La tercera generació, va fer la descoberta del supermercat, i la quarta ha guanyat prestigi com a artesans de l'embotit.
CARNISSERIA CURRIUS
Vilabertran (des del 1936)
Narcís Bret i la seva esposa, Maria Font, van obrir el negoci al carrer Comuners de Castella de Vilabertran el 1936. Ella traballava al taulell i elaborava els embotits a la rebotiga, mentre ell anava pels masos i comprava animals per a la seva
carnisseria i per vendre'ls a d'altres
establiments. El fill petit de la parella, en Manel, va morir a la guerra i la
seva esposa, Teresa Duch, es va cuidar del negoci fins que la seva filla, Maria, va aprendre l'ofici. L'any 1950, Pere Currius va començar d'aprenent a la carnisseria i el 1959 es va casar amb la Maria, amb la qual es van fer càrrec del negoci. La carnisseria va canviar de lloc en diverses ocasions, però el negoci no es va interrompre mai.
BUJÓNS ELECTROTÈCNICS
Figueres (des del 1936)
Dos mesos i mig abans de l'esclat de la Guerra Civil, Miquel Bujóns Calvet va fundar una empresa dedicada a la reparació i instal·lació de motors elèctrics i a l'electricitat de l'automòbil. El taller va continuar actiu en plena guerra, ja que la
diabetis el va lliurar d'anar al front. La mort del fundador, als 40 anys, va fer que la vídua, ajudada pel tècnic elèctric Lluís Garriga, s'ocupés de
l'establiment fins que el fill, que llavors tenia 9 anys, pogués portar les regnes del negoci. Això va ser possible el 1955, quan es va oferir també la reparació i el muntatge d'automatismes elèctrics. El 1998 l'empresa es transforma en societat civil formada per Francesc Bujóns i el seu fill Miquel Bujóns, enginyer tècnic industrial, que passa a ser el director-gerent.
CELLER FERRER DEL MAS
Olot (des del 1936)
En Pere Solé i Salat treballava als anys 30 a l'empresa vinícola del Penedès Josep Freixedas y Cia, fins que va rebre la proposta del seu patró de traslladar-se a la Garrotxa i obrir un magatzem de vi a la ciutat d'Olot que s'havia de dir Bodega Farré del Mas, nom d'una finca de Sant Sadurní d'Anoia de la família Freixedas. El negoci s'inaugura un dia ben
especial: el Nadal de l'any 1935. L'esposa de Pere Solé, Lluïsa Milà, filla de la Granada del Penedès com ell, col·laborarà en les feines de la botiga. L'any 1969, Pere Solé adquireix el negoci a l'empresa Freixedas. Es manté al peu del negoci, sense canviar la seva activitat, fins al 1980, quan es jubila i s'incorpora al celler el seu nét Jordi Solé i Moret. És ell qui, juntament amb la seva esposa mantenen a Olot aquest conegut establiment amb el nom de
Celler Farré del Mas.
FUSTERIA CAROL
Alp (des del 1958)
Francisco Carol va néixer a pagès, però s'estimava més fer culleres de boix per a la seva mare que treballar la terra, així que el van enviar a estudiar a un internat i després va fer d'aprenent en dues fusteries fins que el van cridar a files. En tornar, als 25 anys, va obrir un petit taller de fusteria al carrer Nord d'Alp. Va començar construint teulats i fent la fusteria d'alguns dels xalets de segona residència que llavors començaven a aixecar-se a la
Cerdanya. Els seus dos fills, Josep
Maria i Jordi Carol Ribera, són els que
avui porten la fusteria i conserven encara alguns dels clients del pare. La tercera generació d'aquesta nissaga de fusters es completa amb en Marc, el nét del fundador.
HOTEL MEDES II
L'Estartit (des del 1958)
Els fundadors de l'Hotel Medes diuen que els seus inicis, com els de tantes altres famílies del món del turisme a la Costa Brava, van ser una suma de sort i gosadia.
Pere Ferrer, amb el suport del seu
pare Lluís, s'associa amb Juanito Dalmàs per iniciar el projecte de fonda
el 1958. El 1962, la família Dalmàs es fa càrrec de la Residència, avui Hotel, Santa Anna, mentre que la nissaga de l'altre soci continua fins avui amb el Medes. L'hostal es va anar ampliant: de 13 a 27 habitacions, i fins a 58 amb un edifici annex. Van comprar l'Hotel La Sardana, l'actual Medes II, el Bisbal Park i van llogar la Pensió Oasis. També van obrir una empresa d'excursions marítimes amb 6 vaixells de passatgers. A més, exploten el càmping Les Medes.
Hotel empordà
Figueres (des del 1961)
L'Hotel Empordà, conegut
popularment com el Motel, oferia des dels seus inicis una excepcional cuina tradicional catalana amb alguns plats del millor repertori francès sorgits de la saviesa culinària i el do de gents de Jaume Mercader. Quan va morir, el 1979, es va fer càrrec de l'establiment Jaume Subirós, un noi que havia entrat a l'hotel amb 11 anys i que ha continuat la bona tasca de Mercader. Josep Pla, un client assidu, es va convertir en un divulgador apassionat
de les virtuts culinàries del local.
RAMON COSTA PERRUQUER
Banyoles (des del 1961)
Amb l'experiència d'haver dirigit perruqueries a la Costa Brava, Josep Costa va ser el primer perruquer de senyores a la comarca del Pla de l 'Estany. Va obrir una petita perruqueria en un primer pis del
carrer Santa Maria de Banyoles. Llavors era tota una curiositat que un
home fos perruquer i totes les dones van voler visitar la perruqueria.
Aquest va ser el secret d'un inici
exitós, que es va anar consolidant amb el prestigi de la seva bona feina. Des de fa 20 anys, és el fill, Ramon Costa, qui regenta la perruqueria, que s'ha convertit en un centre d'estètica i perruqueria avançada. Enguany ha començat la seva expansió a través de franquícies.
