liberPress, l'associació gironina que promou una cultura en pro de la solidaritat i dels drets humans està, com tothom que estimi les llibertats i entre elles la llibertat d'expressió, trista i indignada. LiberPress és Charlie Hebdo també. Ho és ara i ho ha estat sempre, perquè tenim els mateixos idearis que ells i que moltes altres persones i mitjans de comunicació. LiberPress ha perdut molts amics des de l'any 1999, quan començarem el camí, amics que varen estar al nostre costat i que recordarem sempre. Però, ara, la intolerància i el fanatisme ens n'han arrabassat a dos, dels primers. Wolinski i Charb, quan més els necessitàvem, quan començaven la nostra humil caminada en favor dels drets humans, la pau, la solidaritat i les llibertats, ens varen regalar, els anys 2000 i 2002, els cartells pels premis. Gratuïtament. Eren gent important, i nosaltres encara no érem res, però ens varen fer costat amb una generositat difícil d'explicar. Ens encoratjaren, ens reberen a la seu de la revista, però també a casa seva; Wolinski ens deixà desenes de dibuixos originals que exposarem al Col·legi d'Arquitectes de Girona, ens regalaren i dedicaren llibres, foren els nostres amics. Eren un exemple d'enginy, de mordacitat, de crítica contra els poderosos i els hipòcrites, ferms defensors de les llibertats i gent sense por. El fanatisme religiós no els ha perdonat. Les religions intolerants i excloents són una de les xacres de la humanitat. Els seus seguidors poden fàcilment a arribar a la barbàrie en nom de Déu, del seu Déu, mesquí i criminal. Quan Déu es posa en el lloc de la raó, deixa d'haver-hi raó. No es pot raonar amb un Déu així: és quelcom incompatible. Ells lluitaven contra els profetes de la desigualtat, de la guerra santa (com si alguna guerra fóra santa), de la ignomínia i de la crueltat, amb armes inofensives, però punyents: llapis, dibuixos, colors. Combatien amb la meravellosa arma de l'humor. Qui els ha matat; els executors, però també els pensadors i inductors de la salvatjada, no tindran mai raó: no en poden tenir. Però ens han donat més raons per seguir treballant i lluitant per les llibertats, la solidaritat i la pau, i per la gent que ells dominen i esclavitzen. LiberPress és avui Wolinski, Charb, Cabu, Tignous... LiberPress són dotze persones mortes per la dignitat i la llibertat del gènere humà. LiberPress , nosaltres, i tots els que us hi afegiu, som avui, i ho serem sempre, Charlie Hebdo.