El centre Skydive d'Empuriabrava ha atret professionals i aficionats del paracaigudisme d'arreu del món que han vingut a viure al voltant del centre, igual que ho va fer en el seu dia Santi Corella.
Fa més de mitja vida que salta, acumula més de 17.000 salts. Per quin motiu va començar a saltar?
M'han fet aquesta pregunta durant 29 anys i mai l'he sabut respondre. No sé perquè vaig saltar, però sé que ho volia fer. Somiava que saltava i em despertava del cop que em feia quan queia del llit. El meu primer salt el vaig fer a Monflorite (Osca) quan tenia 23 anys.
Vostè és de Saragossa. Com va acabar a Empuriabrava?
Dos anys després que obrís el centre, el 1987, vaig venir a treballar els caps de setmana, ajudant a fer cursos d'entrenament avançat. Aquí em vaig treure el títol d'instructor i el 1994 em van oferir feina. Sempre dic que un dia vaig deixar la meva feina a Saragossa i me'n vaig anar de vacances a Empuriabrava i encara estic de vacances.
El centre d'Empuriabrava és un referent internacional. Els paracaigudistes d'aquí també són els millors?
No, perquè aquí no és vist com un esport sinó com una afició. Una cosa de bojos, fins fa poc.
I la seva família és tan aficionada com vostè?
La meva filla petita va estar des dels quatre anys demanant-me que volia saltar, finalment quan va fer cinc anys es va plantar i em va dir «vull saltar» i li vaig haver de dir que sí. La gran també ho ha fet, però les dues tenen altres aficions.
No deixa de ser espectacular i atractiu el que fa.
Sí, una frase que escolto cada dia i que no la sents en altres contexts és que el paracaigudisme és una cosa que has de fer una vegada a la vida. Recordo un senyor que va començar a saltar als 80 anys per celebrar el seu aniversari i com que li va agradar tant, va decidir que vindria cada any. Fins als 86 anys va venir, després no sé si es va avorrir de saltar o de viure.
