«Per a la profunditat de la poesia, Twitter és impossible»

Molt bé, ha estat molt divertit. Era a Londres, però va ser un concert entre catalans. Els Catalans UK celebraven els deu anys de l'associació i bé, era com una festa major: hi havia arròs, botifarra... érem molta colla, hi havia també en Joel Joan i l'Anna Sahun, castellers... érem a Londres però no ho semblava [riu].

Què tindrà especial el concert del Portalblau?

El fet que serà com un maridatge amb vi, i el fet que és un espai íntim que permet tocar el repertori més íntim. En els concerts que jo faig sovint la gent està asseguda a la butaca d'un teatre, i tenir l'oportunitat d'escoltar la música amb una copa de vi al costat és una cosa molt especial.

A més, doble concert.

Sí, perquè es van exhaurir les entrades molt ràpid i aleshores en van demanar si podíem fer una altra sessió. Mirarem d'arribar-hi amb energies suficients per fer les dues. A més, són a les set i a dos quarts de deu, uns horaris en què encara tinc forces.

Més tard ja no?

No. Soc d'horari infantil, jo [riu]. A la nit ja fa molts anys que no sé què hi passa.

Està en plena promoció del seu llibre, «El dolor de la bellesa». Tenint en compte que ja té nou discos publicats, és un cas clar d'incontinència verbal?

No, és més una celebració dels vint anys. Aquest 2017 fa vint anys de la publicació del primer disc, i ja n'he tret nou. Fa vint anys que m'explico a través de les cançons i tenia ganes d'explicar-me d'una manera diferent, perquè hi ha moltes coses que no es poden dir amb les cançons. O que potser jo no sé dir-les. Per exemple, el sentit de l'humor: a vegades, explicant les cançons sí que l'hi puc posar, però a dins d'elles sempre m'ha costat més. I tenia ganes d'explicar anècdotes relacionades amb la història de les cançons, de com ha anat sorgint aquest univers que he anat construint.

D'on sorgeix, aquest univers?

Resumir-ho és difícil, perquè és un cúmul de coses. El llibre està estructurat com un diccionari per anar poder fent píndoles, perquè són moltes coses diferents les que s'hi han anat sumant: des de referents, com Jim Morrisson, Lou Reed... fins als llocs, que per mi són molt importants: el primer lloc on poses els peus, on obres els ulls... També hi ha els companys de viatge, els músics, el públic... és tota una barreja.

La poesia està viva en temps de Twitter?

Home, sí. Cada nova tecnologia té com un temps de febrada, en què la novetat la sobredimensionem molt i sembla que sigui molt important i que ho esborri tot, però això no passa. Cada cosa nova l'anem incorporant a la cultura, i no acabem mai d'esborrar l'important. Al final, són eines per explicar el mateix, que molts cops és la perplexitat que tenim les persones en aquest planeta. És molt immediata, aquesta és la principal novetat. Però per a la profunditat de la poesia, per a explicar segons quins pensaments, és impossible. De fet, la gent té molta afició a discutir-se a Twitter i és una cosa bastant estúpida, perquè no tens armes per explicar-te i fer-te entendre. Es tuits semblen molt més un rot que una altra cosa.

Poesia i a més en català. És doble mèrit?

No. El que té mèrit, en tot cas, és viure de la poesia o d'un art en una llengua relativament petita.

Fa dos anys des del seu últim disc, Irredempt. En què treballa ara?

Estic treballant en un disc de cara a la primavera que ve, si Déu vol i res ho espatlla.