Que el de la prostitució és un debat complex, ho sabem. Que s'hi barregen moltes tones d'hipocresia, tampoc no és cap secret. Però quan aquestes dues constatacions s'utilitzen com a argument i excusa per no resoldre alguns dels efectes del problema, que no per col·laterals deixen d'afectar molta gent, llavors no anem bé. I això és el que està passant amb la discussió sobre l'oferta i fins i tot la pràctica de sexe pagat als carrers de Barcelona, l'increment de la qual era vox populi des de feia molts mesos, però que ha posat les autoritats contra les cordes quan un diari n'ha publicat fotografies sòrdidament explícites. La resposta de Generalitat i Ajuntament ha estat una batuda d'efectes tan escassos com breus, i si no s'hi fa res més, quan tornin la calor i els turistes de sol i alcohol, també tornarà el lamentable espectacle.

L'alcalde de Barcelona demana lleis que prohibeixin la prostitució al carrer. El president Rodríguez Zapatero (fent amics, com sempre) li respon que s'espavili. El tripartit, que governa país i ciutat, s'escindeix: els uns volen legalitzar i per tant regular l'ofici més vell del món, els altres creuen que això legalitzaria l'explotació de la dona. Mentrestant, el problema no s'arregla.

Aquest estiu hem vist com la policia empaitava els venedors ambulants de llaunes de refresc. Els qui es dediquen al top manta saben que potser hauran de marxar corrents, sota pena que els confisquin la mercaderia. A Lleida posen multes als qui contracten serveis sexuals a la via pública. Aquestes actuacions no eliminen totalment el problema però en redueixen el volum i desanimen els qui s'hi voldrien dedicar.

Cap alcalde no pot amagar-se en les lleis per dir que no pot fer-hi res. La prostitució no és il·legal, però sí que ho és el proxenetisme: les autoritats tenen aquí un gran camp per córrer. Qualsevol comerç no regulat a la via pública és una falta administrativa: els guàrdies hi poden intervenir sempre que vulguin. Mentre discuteixen sobre legalitzar o no legalitzar, ja seria un gran avenç que la prostitució realment existent s'emplacés en locals específics i sense la mediació dels proxenetes ni les màfies.

Mentrestant, Iniciativa per Catalunya vol crear "zones de tolerància". Ben mirat, no és cap innovació. Abans en deien "barri xino"; n'hi ha a totes les grans ciutats i estigmatitza residents, però serveix perquè la bona gent de la resta de la ciutat pugui mirar cap a una altra banda.