Els contenidors d'escombraries sempre han estat els supermercats dels més pobres. Al llarg dels anys, milers de persones han après a viure amb els articles que els ciutadans comuns rebutjaven perquè estaven en males condicions o, senzillament, perquè se n'havien cansat. Aquesta font d'aliments, roba, mobles i tota mena d'estris per al dia a dia tradicionalment era un bon complement de la caritat, l'altre pilar sobre el qual descansava l'economia d'aquells que es negaven a morir-se de gana, fred i vergonya sense abandonar-se al delicte o la prostitució. La llarga època de bonança havia condemnat aquesta modalitat de subsistència a quatre ?inadaptats, generalment alcohòlics, malalts mentals i, sobretot, immigrants. Però, amb la crisi, també la misèria s'ha democratitzat. La degradació ja no entén de nacionalitats. Hi ha baralles davant dels supermercats quan, a l'hora de tancar fins l'endemà, els empleats treuen bosses industrials plenes de productes caducats o deteriorats. Desenes de persones lluiten per quedar-se amb un quilo de peix congelat, dues peces de fruita o una caixa de llet. I, mentre s'empenten amb una violència que només s'explica per la seva desesperació, s'insulten entre ells en un català perfecte.
