Les associacions empresarials abominen la burocràcia pública perquè, en sintonia amb el pensament únic neoliberal, està formada per una multitud de privilegiats improductius. És així de senzill?
En primer lloc, els funcionaris són un gra al cul d'una patronal tremolosa només de pensar quin enrenou hi hauria si els seus assalariats aconseguissin alguns dels drets dels empleats públics. A banda de la inamobilitat, que no és un privilegi sinó la garantia de la imparcialitat del funcionariat, hi ha drets com la promoció professional, la no discriminació, la formació contínua, els permisos, vacances i llicències que haurien de ser comuns a tots els assalariats.
Però sembla que els nostres empresaris són més proclius a experiments com el de France Telecom amb la sèrie de suïcidis atribuïbles tant a la rotació de llocs de treball (un tècnic en reparacions es dedica a fer fotocòpies) com a la flexibilitat laboral (treballar tres dies per setmana amb reducció proporcional de salari). Si aquest és el model, malament rai!
En segon lloc, la suposada baixa productivitat és desmentida en un estudi del mateix Círculo de Empresarios. A l'opuscle La Administración Pública que España necesita, tot i reconèixer la dificultat de comparació, s'admet que entre 1995 i 2003: "la productividad del sector público ha aumentado un 14%, en línea con la del sector privado no agrario" (Pàg. 30). I si es compara amb els països de la Unió Europea: "España ha experimentado el crecimiento más elevado de la productividad pública, el 16% acumulado hasta 2003, muy superior al 9% en Alemania, y al 5% de Francia, de Italia y del promedio de la UE-15"(Pàg.32).
Estimacions més recents (Papeles de Economía núm. 120, Los servicios en España), confirmen que a partir de 2003 la tendència ha evolucionat a favor de l'Administració per la massiva irrupció de les tecnologies de la informació. En canvi, la mà d'obra poc qualificada a la construcció i el comerç ha aprofundit la caiguda de la productivitat del sector privat.
En vista de tan febles arguments, com és que alguns treballadors censuren els empleats públics. Per què no fan un front comú per exigir els mateixos drets laborals en lloc de criticar els seus companys? La por obnubila el pensament crític?
L'empresariat busca enfrontar els treballadors públics i privats perquè coneix molt bé la màxima de divideix i guanyaràs. La qüestió és si s'ha acceptar congelar salaris, abaratir l'acomiadament i reduir les cotitzacions socials per les exigències dels responsables de la crisi. Ajupir el cap sense presentar batalla? Au va, que vagin a pastar fang!
