Cartes

09.03.2011 | 03:05

Reflexió d´una vida
Maria Gallegos. GIRONA.
És de domini públic i mediàtic els possibles canvis que patirà la nostra i estimada Clínica Quirúrgica Onyar, per això vull expressar en aquesta carta els sentiments que sorgeixen en aquests moments d´incertesa i tristesa.
Tot té un sentit...
Cap cosa arriba al nostre camí per res.
Tot i que el nostre context laboral és important per elaborar una identitat i inevitablement construeix el nostre destí, la nostra feina a la clínica no és ni molt menys la part més essencial de les nostres vides, ni quelcom al qual estiguem encadenats.
Aquesta clínica se´ns va presentar, però, per alguna raó i per un temps que alguns pensàvem que seria tota la vida. Durant aquests anys hem crescut físicament, espiritualment i emocionalment. Hem desenvolupat una tasca que ja forma part de la història de les nostres vides, hem viscut experiències, hem après i ensenyat.
Aquests anys ens han aportat pau, tranquil·litat, estabilitat i també alegria i plors, perquè en una vida hi ha de tot i gràcies això, hem forjat un bon camí. El cert, i és innegable, és que totes aquestes experiències viscudes han ajudat a posar els fonaments d´una vida personal regada amb els valors que hem après i que crèiem impossible que algun dia expiressin. Però el que mai hem de pensar, ara que sabem que tot això té ja a dia d´avui data de caducitat, és que el nostre esforç no ha servit per res. Sí, hem elaborat una vida al voltant d´aquesta clínica però el que ara toca és aprofitar totes aquestes coses bones que ens ha donat, per tirar endavant i crear-ne una, si pot ser, millor.
Amics, amigues, acceptem el present amb força i coratge. Tot té un sentit...

L´Ajuntament és espavilat pel que vol
Xavier Serra Besalú. GIRONA.
Ens escarrassem per mirar de ser bons ciutadans i per ensenyar a la gent més jove les normes bàsiques d´un comportament cívic: responsable, just i solidari. Ara bé, de tant en tant en reps una a la cara. Jo em sento robat i maltractat per l´Ajuntament de Girona. Sembla ser que el juliol 2010 vaig superar els 50 per hora i l´agent 10.169 (vés a saber si és una persona o un sistema informàtic) em va posar una multa. Res a dir..., tots podem errar. No me´n vaig assabentar mai. Vaig canviar de ciutat fa vuit anys. N´he tingut notícia perquè un desconegut innocent va signar el paper rosa de Correus sense adonar-se que no era per a ell. Desesperat, fa mans i mànigues per fer-me arribar el sobre. I la injustícia creix. Cal canviar els qui governen malament, si ells no s´hi atreveixen a canviar els qui els estan subordinats. La meva al·legació té registre d´entrada 201100990 però em diuen que pagui ja, que si no serà pitjor! Sentencien que «mai ningú ha guanyat al·legacions» per temes de notificació: les lleis estan pensades per no donar cap esperança. Jo reclamo un dret cívic: estic empadronat a Girona –d´on sóc fill– una altra vegada des de fa 4 anys. Ho saben a la planta baixa de l´Ajuntament, però no ho diuen als del primer pis: no deuen tenir temps o ganes. Ara bé, pel que volen ja ho són, d´espavilats. Mirin: el meu codi de contribuent era –pel «constrenyiment»– l´F13330 i ara, dos dies després, quan se´m queden els diners, allò que havia estat impossible en 7 mesos, ja està fet: té la meva nova i flamant adreça gironina. És un menyspreu a la persona que vol explicar-se. Sí que en són de ràpids –quan volen– els sistemes administratius de l´Ajuntament. I no em demanin més exemples, que n´hi ha per donar i per vendre. Mentrestant, volem que això canviï. Només cal seny.

Dos llogaters per a una casa de colònies

Marta Soler Boada, Sheila Manjón Perales, Òscar Mascaró García. GIRONA.
Som un grup de nens i nenes que el dia 12 de febrer, amb el casal de Sant Josep, ens en vam anar de colònies. Estàvem tots molt il·lusionats. El problema va ser quan vam arribar, quina sorpresa, no hi havia lloc per a nosaltres, a la casa ja hi havia un altre casal.
De seguida els monitors van començar a buscar una altra casa de colònies per poder-hi passar la nit. També van telefonar a l´empresa d´autobusos perquè ens vinguessin a buscar. Finalment vam poder anar a la Cot, que estava a 10 minuts.
Ens va molestar molt que hi hagués aquest malentès i que lloguessin la casa a dos casals diferents.
Ens agradaria que les cases de colònies es coordinessin millor amb els casals o caus, així no hi hauria aquests problemes. Ens agradaria que no tornés a passar.

El pitjor alcalde,
el de Riudarenes

Salvador Gelma Estrach. Riudarenes.
Buscant una informació del meu interès a Internet, em vaig trobar amb la gran sorpresa de veure assegut i fent de ponent en una taula rodona l´alcalde trànsfuga Sr. Colomé. Això de ponent és un dir, ja que de parlar res de res. El que sí va dir són moltes bajanades impròpies d´un alcalde. En realitat eren els altres ponents els que portaven el debat. Gent que sabien parlar i de què parlaven. El tema era «Construint convivència» i «Gestió i resolució de conflictes municipals». Mare de Déu quina vergonya! Sr. Colomé, el que vostè va fer és el que ja ens té acostumats, és fer el ridícul.
El que sap més greu de la seva actitud és que posa en evidència el poble de Riudarenes i a més ho fa en públic. Vostè que ha portat l´ajuntament a la fallida tècnica fruit de la seva pèssima gestió, administració i disbauxa financera creant conflicte rere conflicte i trencant la bona convivència que hi havia al nostre poble. Vull recordar-li que en data 28 de juliol de 2008 va ser declarat oficialment «trànsfuga». No puc entendre que s´assegui a una taula rodona a intentar parlar sobre aquests temes, per això li hauria de caure la cara de vergonya. Sr. Colomé, això és la gota que acaba fent vessar el got. Ja és ben trist que les persones que organitzen aquestes jornades hagin de recórrer a persones com vostè. Què deuen haver pensat de l´alcalde de Riudarenes les persones que eren allà? Que a més de tot això el que va fer es trair el seu poble sense que a hores d´ara se´n sàpiguen els motius.

Per què hem de pagar els ajuts a Ryanair entre tots?
LLUÍS PARRAMONT ABELLÍ. Verges.
En el debat sobre la continuïtat de Ryanair a l´aeroport de Girona, crec que ens hauríem de dir la veritat.
Per què hem de pagar a Ryanair per la promoció de Girona tots els ciutadans a través de subvencions públiques i no paguen més els directament beneficiats?
Em mou a escriure aquesta reflexió ara, la notícia que l´Ajuntament de Girona busca ressò mediàtic entrant en el tema de l´aeroport, quan no he llegit mai enlloc que aporti diners a Ryanair per la promoció, com fa per exemple l´Ajuntament de Reus.
I altres actors particulars com l´Associació d´Hostaleria, que admeten ser molt beneficiats pels passatgers que porta Ryanair i al mateix temps demanem que paguem entre tots les ajudes, per què no acorden pagar un tant entre tots els sectors directament beneficiats, com ells mateixos i d´altres?
Gràcies per ser coherents alguna vegada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema