La nostra llengua també està en crisi!
ÀNGELA FERRER I MATÓ. girona.
Tant parlar de crisi en tots els aspectes i crec que se n´està oblidant una de molt important per a la nostra identitat. Noto com cada dia el català perd vigència, sobretot entre la joventut, que no oblidem són l´esperança del demà. I no solament em refereixo a la invasió de barbarismes que és molta, ni tan sols a l´oblit de mots preciosos i sonors que ja fa temps que només coneixen les persones grans sinó a un altre atac més desapercebut per la majoria però no menys destructor per a la conservació i enriquiment del català.És l´ús «normal» que es fa del llenguatge groller com si parlar usant paraulotes fos el més normal del món i/o fins i tot fos una proesa usar-ne. Un exemple molt clar el tenim en la recent presentació del concert de retorn de Sopa de Cabra, un concert que es presenta amb la salucació «Bona nit malparits». Jo, la veritat és que per molt que m´agradés la seva actuació si després de pagar per escoltar-los em trobo davant d´aquesta salutació tan grollera els esparreco l´entrada davant dels nassos. Però ja vaig veient que sóc un rar espècimen perquè ja han venut totes les entrades. Com voleu que parlin els nostres nois/es si un grup tan conegut ja usa una parla tan degradada?. Davant de casa passen estudiants cada dia en grups i fa pena sentir com parlen. Per acabar-ho d´adobar els xats amb les abreviacions i missatges curts i gairebé sempre pocasoltes acaben «d´ajudar» a degradar el nostre llenguatge. Tampoc és que els mitjans de comunicació, rètols de botigues i propagandes facin res per polir el català (sovint s´hi troben faltes d´ortografia en els escrits), així que si no hi posem remei, d´aquí uns anys, no gaires, podrem escriure un R.I.P. a la parla catalana.
Llàstima d´idioma
Fernando Torres Rojas. bescanó.
Quina pena que em fan tants servidors de la llengua, els que tant advocaven que es marginava, que estava discriminada, que l´estaven matant, i ara canvien les tornes, i la tiranitzen fins a l´obsessió, tot nouvingut arribat hauria de portar bon nivell de català, i quan portin un temps haurien de poder escriure l´«enciclopèdia catalana». Llàstima que això només es demana als emigrants de tercera, els que a vegades es juguen la vida per buscar un «món millor». És la cosa més fàcil ficar-se amb el feble, en canvi aquests paladins del bon parlar són capaços de besar per on trepitgen els seus ídols de l´esport, que dit sigui de passada, no el parlen ni s´esforcen per parlar-lo (sobren noms). Els idiomes serveixen per unir, mai haurien de separar, tenim la gran sort que els nostres fills puguin parlar dos idiomes des del bressol i tant de bo des dels col·legis hi hagi més hores d´altres idiomes punters.
Jo no sóc romà, sóc lloretenc
Josep Cortes Rovira. LLoret de Mar..
Una de les estampes més preuades del Carnaval d´enguany a Lloret de Mar ha estat la desfilada de l´actual equip de govern municipal. Aquest any ha començat els actes de precampanya electoral amb la Rua de Carnaval tot establint un paral·lelisme entre el nom del seu candidat (Romà) i la temàtica romana de la carrossa. Durant més de 500 anys Roma va ser un Imperi, la història fa pensar en un govern de visionaris i tirans, corrupció, desprestigi de la classe política, excessos de tota mena i un alta grau prepotència. Aplicat a la nostra població i tal com ells s´han definit podem arribar a identificar la seva forma de governar a Lloret de Mar amb l´Imperi, un imperi governat per senyors que marquen les classes socials entre els privilegiats i els que no ho són tant. Recordem que una característica comuna entre tots els emperadors romans va ser l´ambició i la fam de poder, i que manaven sobre diverses classes socials romanes. Aquestes classes es diferenciaven bàsicament per les diferències en els seus drets socials i polítics i la seva relació de ciutadania. Exposat això l´equip de govern potser s´hauria de replantejar l´estratègia electoral o canviar d´assessor polític ja que aquesta comparació establerta amb l´Imperi Romà deixa en evidència què la seva forma de governar és una cosa premeditada i no se n´amaguen. Vist el panorama que tenim de camí cap al 2015, vist que CiU a Lloret ha treballat mantenint les idees de l´antiga Roma facilitant les coses als privilegiats, vista que la seva visió de la mobilitat és la mateixa que al seu anunci, Tots els camins porten a Roma, però ens farà tenir cues i cues a l´estiu pel seu caprici, jo no vull ser romà, jo sóc lloretenc i així ho faré saber a la cita del mes de maig.
D´esglésies i mesquites
Maria Gracia Ramiro Ruiz. girona.
Ahir, quan vaig anar a recollir el meu fill, en un conegut centre esportiu de Girona, vaig tenir la gran sorpresa d´entrar al recinte de la recepció i trobar una dona de religió musulmana agenollada sobre la seva estora i resant direcció a la Meca, al mateix temps que la noia recepcionista subjectava al seu petit nadó perquè aquella senyora pogués realitzar aquesta acció molt més còmoda. Per un moment no vaig saber si entrava en un recinte esportiu o entrava en una mesquita. De la meva sorpresa vaig passar a la indignació en veure que moltes persones circulaven per davant, sense percebre aquesta situació anòmala, no per l'acte en si, sinó pel lloc on es realitzava. Què hauria passat si jo hagués posat un crucifix enmig d'aquella recepció i m'hagués posat a resar de genolls un Via Crucis? O si hagués col·locat una figura del Déu Shiva i l'hagués omplert d'encens i d'ofrenes? Potser m'haurien pres per boja i no haurien trigat gaire a desallotjar-me amb els cossos de seguretat pertinents. És cert que estem vivint en una societat multicultural i jo no hi tinc cap mena de problema, però potser no estem oblidant que existeixen unes normes cíviques de convivència que tots hauríem d'acatar?
Vivim en un país actualment aconfessional, això significa que tot tipus de religions estan permeses i poden conviure sense cap por a represàlies, però no permetem, dins de la tolerància, que el temor o la indiferència ens porti a veure aquestes situacions com una fet quotidià, fora del seu context.
