Afalta de respostes més imaginatives i efectives per redreçar l'economia, la majoria de polítics s'han tret del barret la proposta de gravar les "grans fortunes". Com que cap ha aclarit què considera "gran fortuna" ni com s'articularia aquest impost, sembla més una proposta demagògica per contrarestar les retallades socials que una mesura a la recerca d'una fiscalitat més justa. Primer va ser el candidat socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, posteriorment el portaveu de CiU al Congrés, Duran i Lleida, va anunciar que ho inclouria en el programa electoral i aquesta setmana ha sigut el president de la Generalitat, Artur Mas, després d'haver suprimit fa pocs mesos l'impost de succesions. I per si faltava algú per afegir-se a la controvèrsia, entremig també va sortir ni més ni menys que Barack Obama anunciant un impost per als més rics. El debat està servit i segur que serà un dels temes de discussió en la pròxima campanya electoral. Enmig d'aquestes propostes inconcretes, ha emergit altre cop la veu més assenyada del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, opinant que el desitjable seria crear un impost d'aquestes característiques a tot Europa, però que, si això no és possible, la Generalitat troba "accessible" aprovar una llei que implanti "un impost d'àmbit espanyol" per a les grans fortunes. Un impost aixì no es pot aplicar només en un petit territori quan els capitals poden canviar fàcilment d'ubicació. També haurien de de saber els polítics -de fet, segur que ho saben- que les grans fortunes de veritat són poc transparents i gairebé mai tenen com a titular una persona física. És evident que els governants han de buscar nous ingressos per afrontar la crisi econòmica i que tenen l'obligació d'implantar un sistema fiscal just, però els experts saben que hi ha diverses fòrmules per millorar el pagament d'impostos. El president de la CE, Jose Manuel Durao Barroso, va proposar ahir crear una taxa per a les transaccions amb accions i bons i una altra per les operacions amb derivats. Aquí és on es mouen diners de veritat, però d'entrada el Regne Unit, pensant en la seva City londinenca, ja ha anunciat que s'hi oposarà. O sigui que el més probable és que continuïi la demagògia de propostes sense que ningú resolgui el fons del tema.