les últimes dècades, Europa ha avançat notablement pel que fa a la incorporació de les dones al treball. La taxa d'ocupació femenina, que era del 55% l'any 1997 a la UE, ha augmentat fins el 62% -tot i que a Catalunya només arriba al 44%, a causa en part als efectes de la crisi-. Les dones estan fent grans passos endavant també pel que fa a l'educació: actualment representen el 60% dels nous títols universitaris, tant a la UE com a Catalunya . La legislació i els ajuts econòmics de la Unió Europea hi han contribuït força.
Tot i aquests avenços, hi ha una deficiència important: la manca de dones als nivells superiors de les empreses. Al món de l'empresa, moltes dones ben qualificades no poden trencar el "sostre de vidre". Les dades són molt preocupants: als consells d'administració de les principals empreses europees només un de cada set membres (13,7%) i un de cada trenta presidents (3,2%) és una dona. A l'Estat espanyol, la situació és encara pitjor, ja que les dones només copen l'11,5% dels consells d'administració de les grans empreses.
Pel que fa a Catalunya, les dones que ocupaven càrrecs de direcció representaven l'any 2009 un 6,8% sobre el total de dones ocupades, gairebé la meitat de la xifra masculina (11%). I els darrers anys, just abans de la crisi, havia crescut més el percentatge dels homes que no pas el de les dones, allunyant-nos, doncs, de la paritat.
Els últims anys, la situació ha millorat lleugerament en l'àmbit europeu. D'octubre de 2010 a gener de 2012, l'equilibri de sexes dins els consells d'administració de les empreses de la UE ha augmentat 1,9 punts percentuals, quan la mitjana anual a llarg termini és de 0,6 punts percentuals. Ara bé, França, que el 2011 va establir una quota de gènere als consells d'administració, representa ella sola la meitat de la millora a la UE. En general, els canvis segueixen sent obstinadament lents. Al ritme dels últims anys, en caldrien quaranta més per arribar a alguna cosa que s'aproximés a l'equilibri de sexes als consells d'administració. El nombre de dones que presideixen consells d'administració a les principals empreses fins i tot ha baixat, passant del 3,4% de 2010 al 3,2% de gener de 2012.
En aquests temps de dificultats econòmiques, quan ens trobem davant del doble problema de l'envelliment de la població i de l'escassetat de qualificacions, és més important que mai aprofitar el talent de tothom. Hi ha quatre raons principals per ajudar les dones a trencar finalment aquest "sostre de vidre" i accedir als consells d'administració de les empreses.
En primer lloc, l'economia: la incorporació de més dones al mercat laboral contribuirà notablement a l'augment de la competitivitat d'Europa i a assolir l'objectiu d'incrementar fins al 75% la taxa d'ocupació dels adults. La piràmide s'ha de construir sobre una base sòlida. Els governs tenen la responsabilitat de millorar i facilitar la conciliació de la feina i la vida privada de manera que es pugui combinar la vida familiar i la carrera professional.
En segon lloc, des d'un punt de vista empresarial, cada vegada més estudis assenyalen la relació que hi ha entre la presència femenina en càrrecs directius i el rendiment econòmic de les empreses. Per exemple, un informe de la consultora McKinsey concloïa que els beneficis d'explotació de les empreses en què hi ha equilibri de sexes estan un 56% per damunt dels de les empreses on només hi treballen homes. Ernst & Young, en estudiar les 290 principals empreses que cotitzen en borsa, va descobrir que els beneficis de les empreses amb almenys una dona al consell d'administració eren notablement superiors als de les empreses en què no n'hi havia cap.
En tercer lloc, alguns Estats membres de la UE han començat a establir quotes jurídicament vinculants per als consells d'administració. Els primers són Bèlgica, Espanya, França, Itàlia i els Països Baixos. Dinamarca, Finlàndia, Grècia, Àustria i Eslovènia han establert normes sobre l'equilibri de sexes dins els consells d'administració de les empreses públiques. Aquestes normes són noves i poden ser un repte per a les empreses que operen a diferents països de la UE. Per exemple, les empreses que volen participar a licitacions públiques poden haver de complir diferents legislacions estatals en aquests aspectes.
En quart lloc, els europeus són més partidaris de l'equilibri de sexes. Segons un nou sondeig d'opinió a escala europea, el 88% dels enquestats creuen que, en idèntiques competències, les dones haurien d'estar representades al mateix nivell que els homes en els càrrecs més alts de les empreses. Aquesta xifra augmenta fins al 90% en el cas espanyol.
Arreu d'Europa, des dels polítics als intel·lectuals i als empresaris, tothom és conscient del que representa la dona per a l'empresa. Això ja és un gran pas endavant.
I ara, cap a on anem? Fa un any, la Comissió Europea, el Parlament Europeu i els ministres de diversos Estats membres desafiaven les empreses que cotitzaven en borsa a la UE a millorar voluntàriament l'equilibri entre homes i dones. Es va demanar als directius que signessin un compromís titulat Dones als consells d'administració: una promesa per a Europa a fi d'augmentar-hi voluntàriament la presència femenina i d'assolir el 30% el 2015 i el 40% el 2020. Però, fins ara, només s'hi han compromès 24 empreses europees.
Per això, la Comissió Europea ha iniciat una consulta pública a fi de determinar possibles mesures a nivell europeu per corregir el desequilibri als consells d'administració. Podem seguir confiant en l'autorregulació? Necessitem quotes vinculants com les que han introduït diversos països de la UE? Potser ens caldria una actuació coordinada, o fins i tot harmonitzada, a escala de la UE? Hi hauria d'haver quotes per a totes les empreses o s'ha de començar per les més grans?
Trencar el sostre de vidre als consells d'administració de les empreses és un repte comú per a l'economia europea. Ja no ens podem permetre seguir malbaratant el talent de les dones. En aquests temps difícils, el què hi ha en joc és massa important com per mantenir l'status quo. Ja és hora d'actuar.
