Aquests dies estem veient com alguns ciutadans es neguen a pagar els peatges de les autopistes. S'han constituït ja plataformes i grups de persones que decididament estan disposats a fer ús d'aquestes infraestructures de forma gratuïta. Fins i tot alguns polítics s'han afegit a les protestes, tot intentant guanyar algun grapat de vots entre les capes de la societat que manifesten més enuig i que estan més enfadades per la situació de crisi econòmicament que el país viu.
Una vegada més la classe política va amb el pas canviat i és incapaç d'avançar-se als esdeveniments. Cada dia hi ha més gent a Catalunya que es veu discriminada davant d'altres ciutadans de la resta de l'Estat espanyol. Estic convençut que l'entrevista del divendres de la líder popular catalana, Alicia Sánchez-Camacho, amb el president Mariano Rajoy anava en aquesta direcció. Segur que la política blanenca en algun moment li va dir: "Presidente, los catalanes estamos hartos de pagar y de no recibir los servicios adecuados". Possiblement, va esgrimir un munt d'arguments per tal de convèncer el seu interlocutor que l'Estat ha de fer un gest envers Catalunya o contràriament, malament rai.
El nacionalisme català ha tingut el gran encert de conjugar el pacte fiscal amb la independència, encara que sigui en veu baixa. A les retallades de la Generalitat s'hi afegeixen les d'Espanya i d'aquesta manera, "cornuts i pagar el beure", com va dir en Duran Lleida a la tribuna del Congrés de Diputats. Els números no li surten al conseller Mas-Colell i el president Mas ens imposa de propina un tiquet moderador en l'àmbit sanitari i una taxa turística. Els catalans, sempre al davant a l'hora de pagar.
Però ara toca això perquè el govern català no té prou diners per afrontar les seves despeses ordinàries. Els ciutadans s'hauran de gratar encara més la butxaca, mentre la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, xerra i xerra però no pren cap mesura que no sigui anunciar més retallades als funcionaris. Continua sense presentar una reforma a fons del mapa d'organització territorial i així tenim una pila d'administracions i organismes que no serveixen per a res.
A les retallades d'Espanya hi hem d'afegir les de Catalunya i ja comença a cansar. La classe política està desapareguda i totalment desorientada. Mentrestant, els electors perden els seus referents i s'expressen amb accions puntuals per tal de deixar palès el seu malestar.
Si arreu es pagués igual que a Catalunya possiblement la situació seria diferent. Però mentre aquí es paga només per sortir de casa, allà ja tenen millors infraestructures i a més a més gratuïtes. I això no és presentable
Des de Foment s'anuncien línies d'alta velocitat a Galícia quan ja se sap que seran deficitàries, mentre l'AVE encara no arriba a la frontera francesa. Per postres, la Nacional II continua paralitzada i sense dates, mentre que la xarxa de carreteres espanyola ha millorat moltíssim al llarg dels darrers anys.
De ben segur que la solució no passa per no pagar els peatges de les autopistes. Però aquesta acció palesa una situació que els polítics no volen abordar de valent. Si els ciutadans es veuen obligats a la desobediència, aquest pot ser un camí molt perillós que se sap com comença però no com acaba.
Davant d'això, cal més política i no deixar de banda una problemàtica que a Catalunya només dóna força als independentistes. Si Espanya no ens vol, que ho digui clarament, però si continua escanyant-nos, caldrà cercar altres camins que no seran fàcils.
