Els francesos són especialistes a proclamar grans idees, en escampar als quatre vents els grans principis universals però desprès són els primers a no complir-les", em va etzibar a Eus (Conflent) un català del nord queixant-se que ell cada dia havia de treballar més i més hores dins la funció pública per un mateix sou com a conseqüència de la reducció de la plantilla de funcionaris.

Potser sí que és veritat però a François Hollande li haurem de donar un marge de confiança perquè ens decebi. De moment no podem més que aplaudir el simbolisme i les paraules del seu primer discurs públic després d'haver estat anomenat president de la República francesa. Acabat de prendre possessió del càrrec, ha anat a retre homenatge a Jules Ferry, com a ministre que va fer aprovar el 1891 i 1892 les lleis d'educació que la van convertir en pública, universal, gratuïta i laica (ep! però també lingüísticament uniformista). I les paraules que ha pronunciat m'han deixat gust de vi i mel: ha fet un homenatge als professors com a peces principals i imprescindibles de l'educació i ha col·locat aquesta i la ciència al centre de la seva acció política. En concret, ha anunciat un augment de la plantilla de professors, una especial dedicació pressupostària als barris més empobrits de les grans ciutats i a les zones rurals i un compromís amb els valors republicans de l'educació com a lloc d'igualtat, d'integració, d'emancipació i de laïcisme.

A casa nostra també es parla d'educació però és per anunciar que augmentaran els alumnes per classe, que no substituiran els professors malalts, que augmentarà la càrrega d'hores lectives dels professors, que es continuarà amb escoles de barracons sine die, que es duplicarà el preu de les matrícules universitàries, que es redueix a mínims el pressupost en ciència i que emigren més catalans que no pas arriben immigrants amb la diferència que els que se'n van ja no són treballadors sense qualificació com en els anys seixanta sinó universitaris i especialistes formats amb els diners de tots nosaltres però aprofitats per països amb altres polítiques econòmiques. Espanya i Catalunya estan molt per sota dels percentatges que es dediquen a ensenyament i ciència a l'OCDE, a l'Europa del 15 o l'Europa dels 27. Estem segurs que és aquesta la política que ens convé? Estem segurs que aquesta és l'única política possible?

La vida sol ser irònica. Mentre escrivia aquestes línies protestant pel maltractament a l'ensenyament català, el president Artur Mas explicava l'abast d'una nova retallada que farà apujar taxes, farà pagar per estudiar formació professional i que afectarà, una vegada més, el salari dels funcionaris rebaixant-los un altre 5%. No volia sopa? Doncs dues tasses!