Després de la setmana de la mobilitat sostenible (a vegades m'agradaria saber qui inventa aquests noms), ens podem sentir cofois? Hem superat la nostra setmana verda de l'any, i, innocents com som, tornem al nostre pa de cada dia. De què ha servit? Quant ha costat aquesta setmana? Quantes hores s'hi han invertit? Quina ha sigut la seva rendibilitat?... Són preguntes que es farien amb tota normalitat si la se?va organització depengués d'una empresa privada. Però es veu que si ho paguem entre tots són preguntes políticament incorrectes.

Hem tornat al nostre tarannà de cada dia. Hem tornat a patir amb uns semàfors que no acaben de sincronitzar-se. Només cal passar per l'avinguda Pericot per comprovar-ho. Els semàfors van al seu aire. I l'aire es contamina més amb les aturades i represes de motor dels cotxes que, inevitablement, hi passen. Aquesta avinguda, que hauria de servir per descongestionar, queda travada per semàfors, passos de zebra, i una rotonda, a la plaça dels Països Catalans que, a certes hores del dia, queda convertida en ratera.

Segueixen els passos de vianants, ubicats en llocs on no existeix cap lògica. I mal senyalitzats. La seva utilització suposa, a vegades, un risc de ser atropellat. Com pot estar un pas de zebra a la sortida d'una rotonda, un d'aquests moderns enginys que intenten fer més fluid el trànsit?

I malgrat la mobilitat sostenible, segueixen també els "alentidors" o bandes sonores, posats sense cap criteri que es pugui entendre. I cal veure com pateix el motor de l'autobús quan passa, per exemple, per un carrer de la Rutlla convertit en muntanya russa. Amb aquests inútils artificis hi ha un superior consum de combus?tible, augmenten les emissions de gasos, i es fan malbé els amortidors dels vehicles. Una ganga!

I no parlem de la contaminació acústica originada per les motos. Malgrat les ordenances establertes, segueix aquesta molesta pol·lució ambiental. A mi em multaran per estacionar-me en una zona de càrrega i descàrrega. Però les motos segueixen amb total impuni?tat. La llei, per ser sostenible, hauria de ser igual per a tothom.

I segueix, com no podia ser d'altra manera, la llei de la jungla per a les bicicletes. Aquí no hi ha cap control. Van contra direcció, se salten semàfors en vermell, posen vianants en risc... Ningú s'a?treveix a posar ordre en aquest caos ciclista de la nostra ciutat (ad?metent, això sí, que hi ha molts ciclistes curosos i atents a l'ordre).

Però estiguem cofois... Hem fet la setmana de la mobilitat sostenible. Per què?