Les empreses van a produir a la Xina com els senyors d'abans acudien al bordell, per aconseguir el que no els fan a casa. En molts casos produir a la Xina hauria de ser inconfessable però ja no en el punt de desvergonyiment en el qual ens trobem, per això es posa en l'etiqueta made in Xina com es navega amb bandera de conveniència (o de pirata si és encara més convenient). Algunes de les empreses que fan els productes més complexos, elegants i moderns no tenen cap complex a acudir a un prostíbul laboral xinès, on el personal està molt més putejat que aquí i tan putejat com allà mateix quan eren pagesos. Alguna cosa de l'ambient de bordell d'algunes de les fàbriques asiàtiques es trasllada als productes que en surten a jutjar pel desig que desperten en alguns compradors, capaços d'esperar hores a la intempèrie per ser els primers a posseir-los, com tantes vegades ens han representat a la tropa.
La fantasia produeix interferències molt potents en la realitat i els prostíbuls han estat espais on es feien realitat fantasies que no es produïen en totes les llars. Les fantasies més vulgars són acumulatives i molts desitjos es provoquen per addició. Pensi en la quantitat de productes als quals se'ls afegeix un bany de xocolata o de nata, cosa que també apareix en algunes fantasies sexuals que exploren les fronteres entre l'erotisme i la gastronomia, el sexe i el canibalisme, per aquesta pulsió en els intersticis de la llengua i les dents que fa que diguem que "està per menjar-se'l" el que ens agrada poderosament.
La Xina es torna boja per ser tractada com una dama en la boutique del Mercat on s'accepten el seu diners encara que se li enlletgeixi l'ofici quan va de compres a les hores de màxima afluència. Alhora, produeix l'atracció acumulativa de les fantasies vulgars en el sistema capitalista: xinesos esclavitzats per comunistes. Mmm.
