A Grècia s'estudia ja la possibilitat de vendre aliments caducats a millors preus que els frescos. Es tracta de descendir un esglaó més cap a la pobresa, o cap al soterrani amb rates, com vostès prefereixin. L'ésser humà és d'una plasticitat exemplar, de manera que si l'acostumes a viure com un gos acaba vivint com un gos. Quan el procés és gradual, s'obtenen millors resultats. Què passa per menjar-se un iogurt que va caducar ahir? Res, home, també podien haver posat que caducava demà. Es tracta d'una data indicativa, no siguem llepafils. I a sobre ens surt a preu de riure.

-A partir de demà, en aquesta casa, només es compren iogurts caducats.

Vet aquí el primer moviment en direcció a la barbàrie. Sembla un gest petit, però amb freqüència allò petit és gran. "Em moro" és una frase curta, de dues paraules i prou, però el seu significat és enorme. Entre el quantitatiu i el qualitatiu no sempre hi ha una relació directament proporcional. Un cuc en un filet de carn no és res més que un cuc en un filet de carn. Poca cosa des del punt de vista de la quantitat, però un fàstic complet des del de la qualitat. Si un accepta menjar-se aquest filet, acabarà esmorzant erugues i menjant cucs i sopant larves d'escarabats.

I quan un ja només menja aliments caducats, li proposen, per exemple, un ensenyament caducat també. Què hi fa que aquests coneixements tinguin floridura? L'important és posar-se alguna cosa al cap com portar-se alguna cosa a la boca. I llavors et fan una reforma ?educativa que et porta de tornada al ?segle XIX, però tu no te n'adones perquè fa mesos que t'alimentes de carn podrida i llet agra i insectes d'abdomen groc. I des de fa un any et curen les malalties amb medecines caducades també, de manera que has perdut el nord i no saps ni el que està bé ni el que està malament, ja que d'això es tracta, que et comenci a semblar normal salvar el cul d'un ?banquer corrupte amb els teus impostos, perquè abracis després amb alegria el fet que els professors de gimnàstica imparteixin als teus fills Física i Química. En dos anys t'has instal·lat en el terror gairebé sense adonar-te'n. El pitjor és que t'agrada.