Després que sindicats i patronals ja es posessin d'acord per traslladar a dilluns algunes de les festes intersetmanals del calendari laboral espanyol, responent així al repte al qual els havia emplaçat el Govern de Mariano Rajoy, pertocava a aquest prendre la responsabilitat que li correspon i fer una endreça general d'acord amb totes les parts afectades però sense que la necessitat d'aquest acord fos excusa per no prendre decisions. Han anat passant els mesos sense notícies, i no ha estat fins ara que el Govern ha anunciat la seva esperança de tancar un acord abans de final d'any, tot i que la Conferència Episcopal, que és una de les parts que s'hi vol incloure, no es mulla i diu que es manifestarà sobre propostes concretes. Les altres parts a relligar són les comunitats autònomes, que tenen el seu propi calendari derivat de les seves tradicions i efemèrides, i els agents socials.
L'any que ve, les caramboles del calendari donen poques festes intersetmanals, fet que oferiria al Govern dotze mesos més de coll per enllestir la reforma. Aquesta ha de complir un objectiu important, que és racionalitzar al màxim el calendari laboral i fer-lo estable d'un any per l'altre, sense que la circulació dels dies vermells entre dilluns i diumenge signifiqui més o menys dies perduts per aquest monument a la ineficàcia que s'anomena "pont".
De models per copiar n'hi ha a cabassos. Però la manera d'aconseguir-ho també importa. No seria acceptable en cap cas que per evitar baralles amb els representants de la jerarquia catòlica i per prejudicis de diferent naturalesa, el Govern mantingués més inflat del necessari el capítol de festes d'abast general inamovibles mentre carrega els neulers de la racionalització a les autonomies i als ajuntaments. Tot això, però, sense perdre de vista tots plegats que els períodes vacacionals, els curts i els llargs, beneficien la indústria turística i animen el consum. Del que es tracta és d'eliminar les disfuncions i que les hores treballades ho siguin amb profit.
