Diuen els economistes positivistes que si jo em menjo un pollastre i el meu veí no el prova, estadísticament ens hem menjat mig pollastre cada un. Quelcom semblant ha succeït aquesta temporada turística estiuenca que acabem de patir segons les xifres d'ocupació mitjana i resultats econòmics que ens faciliten i dels quals presumeixen les diferents administracions, però que obvien que si bé és cert que el turisme representa el 12% del PIB de Catalunya, Barcelona sola ja se'n emporta el 25%.

Una vegada més, com cada any per aquestes dates, imitant els tril·lers de la Rambla de Barcelona, pretenen fer-nos creure que, turísticament, estem vivim com la protagonista del famós conte de Lewis Caroll, Alícia al País de les Meravelles. Segons els alts mandataris del turisme, tant estatals com autonòmics, i molts experts, aquest any hem tingut un estiu extraordinari. S'han batut tots els rècords quant a visitants i la recaptació ha superat les expectatives més optimistes. El mateix ministre del Govern central va arribar a dir que aquest agost ha estat "un èxtasi turístic" (sic), quan la crua i tossuda realitat és que la temporada ha estat, almenys a moltes poblacions de les contrades gironines tant de la costa com a la muntanya, un vertader desastre. Pot ser que a Barcelona ciutat la cosa hagi marxat fenomenalment bé, que àdhuc en algunes poblacions costaneres, la qual cosa genera unes estadístiques amb molta brillantor però enganyoses atès que la veritat és que, en termes generals, aquest estiu a les contrades gironines la temporada ha estat un autèntic drama tant per a la major part dels hotels com per al sector de restauració, llevat d'algunes comptades excepcions, encara que els responsables de computar els resultats oficials sembla ser que, com ja és habitual, s'entestin a maquillar la crua realitat amb les seves estadístiques.

I és que resulta inqüestionable que la temporada estiuenca, malgrat la bonança meteorològica de què hem gaudit, no ha estat com ens volen fer creure. I això per diverses raons fonamentals. Primerament perquè l'estiu ha estat molt curt, s'ha perdut una batalla més contra la desestacionalització, atès que realment la temporada no ha començat fins al mes de juny i ha acabat més aviat que mai. També perquè el més de juliol, que sempre havia estat considerat un mes de temporada alta, tant a la costa com a la muntanya, ha estat fluixíssim, amb unes ocupacions hoteleres ridícules, llevat dels caps de setmana, mentre que la majoria de restaurants han treballat a menys de mig gas. I pel que fa al mes rei, l'agost, no constitueix cap èxit que els hotels arribin a un noranta per cent d'ocupació perquè el normal seria que fos el cent per cent, igual que els restaurants, però la majoria de visitants, molt nombrosos per cert i quasi tots de segona residència, no feien altra cosa que donar tombs pels passeigs i passar-se hores i hores a la platja, però les terrasses dels establiments romanien la major part del temps buides. Amb l'agreujant que, als restaurants, la immensa majoria dels clients, amb una capacitat de despesa molt limitada, s'inclinaven pel menú més econòmic i els pocs que optaven pel servei a la carta ho feien escollint els plats més barats o bé compartien racions. La realitat, trista realitat, és que el sector de restauració, igual que els hotels, ha patit una forta davallada de clients i, sobretot, en ingressos com mai havia sofert en els últims anys.

Però el gran factor negatiu d'aquest estiu, a part de la falta de clients i el seu baix poder adquisitiu, que també, han estat els infrapreus amb què la major part de la indústria turística s'ha vist obligada a treballar. No ha estat gens difícil trobar en molts restaurants menús a vuit i deu euros i molts hotels han contractat amb turoperadors pensions completes al misèrrim preu de divuit euros per persona i dia. Aleshores, no és gens estrany que la facturació en el sector de la restauració hagi baixat un 10% respecte de l'any anterior, com molt bé va assenyalar el President de la Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona, l'Antoni Escudero, en el seu discurs al Castell de Biart a Masarac, el passat 30 de setembre, amb motiu del desè aniversari de la festa del Dia Mundial del Turisme, a la qual també hi assistiren, entre altres personalitats relacionades amb el sector turístic, el conseller de la Generalitat responsable del turisme i la directora general. Resulta força fàcil de verificar la realitat dels preus hotelers esmentats només fent una ullada a qualsevol anunci en els quals els touroperadors publiciten les seves ofertes de vacances a través de la premsa estatal, nacional i comarcal i on vénen molt ben indicats els preus.

Pretendre i esperar millorar la classe de turisme que ens visita a base d'avantposar la qualitat a la quantitat a fi d'atreure un tipus de turisme que té una capacitat econòmica alta, com aconsellen tots els experts i les autoritats del ram amb la directora general de turisme, Marian Muro, al capdavant i, al mateix temps seguir oferint preus rebentats com disset euros per persona i dia en pensió completa o cobrant vuit/deu euros per un menú i amb tanta preponderància de les companyes aèries de low cost als nostres aeroports és una autèntica contradicció en els seus termes. Si seguim per aquest camí no anem gens be. I ja cal que ens anem oblidant del turisme de vertadera qualitat, que no busca precisament preus barats i avions incòmodes.