El 18 de febrer de l'any 1919, un grup de diputats catalans van fer una proposició al Congrés perquè el Govern espanyol convoqués un referèndum a Catalunya per preguntar al poble català si volia un estatut o no. Recordem que en aquella època hi havia una Mancomunitat de Diputacions Provincials amb unes competències molt migrades. Fem un salt en el temps, van passar molts anys i l'oposició antifranquista en bloc va defensar sempre el dret a l'autodeterminació dels pobles. No hi havia cap partit democràtic que no tingués en el seu programa polític aquest punt. I és clar, tots els partits estaven prohibits, menys un, el Movimiento Nacional. Aquest partit, diuen ara, que és el que ens va portar la democràcia juntament amb el Rei.

L'Assemblea de Catalunya es va constituir l'any 1971 i reclamava l'estatut de Núria com a primer pas per exercir el dret a l'autodeterminació. D'aquest punt la gent no se'n recorda perquè cridàvem "llibertat, amnistia i estatut d'autonomia" i és clar, cridar "com a primer pas per a l'exercici del dret l'autodeterminació dels pobles" és una cosa poc operativa com a eslògan en una manifestació.

Els antifranquistes vam pensar: bé, hem eliminat "Los principios fundamentales del Movimiento Nacional" per una Constitució democràtica firmada mentre ens apuntaven els tancs, els jutges i la policia. També han sortit al carrer tots els presos polítics i tenim l'Estatut de Sau. Un dia o altre votarem les altres coses. Han passat 36 anys i a banda dels dos referèndums pels Estatuts, el de la Constitució espanyola i el de l'europea, només hem votat el de l'OTAN. O sigui hem fet un referèndum real només una vegada en 36 anys! Quina democràcia més madura que tenim!

Ara no es planteja ni això, es planteja la possibilitat que el govern espanyol ens deixi fer una consulta per tal de veure què volem els catalans. La resposta és no, no.

Però eixamplem el marc de visió. Crec que estaria bé fer un referèndum per si volem una monarquia o una república. També ens dirien que no, no. Si proposéssim un referèndum sobre si volem retallades, ens dirien no, no. Si en proposéssim un sobre que les multinacionals paguin l'impost de societats aquí, ens dirien no, no. Si en féssim un sobre limitacions dels sous dels executius, dirien no, no. També es podria plantejar nacionalitzar part de la banca, ens dirien no, no. Un altre per rescatar els hipotecats en comptes dels bancs, dirien no, no.

En tots aquests casos la ciutadania, si pogués votar, en un 70% ho faria a favor dels temes plantejats. No hi ha només un problema amb els catalans, hi ha fonamentalment un problema de qualitat democràtica en el regne d'Espanya.