Aquests dies ha arribat a Palamós un d'aquells megaiots que no sovintegen a la Costa Brava i que pel fet de no ser habitual s'ha convertit en un punt d'atracció de la badia. Es tracta del vaixell Valerie, propietat d'un d'aquests multimilionaris de l'est, en aquest cas, un ucraïnès conegut com "el rei del pollastre" per les vinculacions del seu imperi amb el sector de l'alimentació. El vaixell, malgrat ser molt atractiu, ocupa el lloc 59 de la llista de grans vaixells de grans rics del món, és a dir, una barqueta comparada amb la que deu tenir algú amb més diners que l'ucraïnès i amb més ganes d'ostentació, perquè al cap i a la fi, se suposa que entre tota aquesta colla de multimilionaris allò que compta és veure qui el té més gros.
A diferent escala, aquesta mateixa percepció la vàrem tenir aquí amb la bombolla immobiliària, quan era habitual veure promotors amb la darrera versió del cotxe més luxós en una mena de cursa per fer notar a la resta que el seu negoci anava millor que el dels altres o que eren capaços d'aconseguir fàcilment diners especulant amb terrenys que després han acabat no tenint cap valor.
De fet, l'ostentació és la que acaba perdent molts d'aquests nous rics que no saben apreciar el valor del diner, per la senzilla raó que no els ha costat gens guanyar-los o que els han guanyat lluny de l'esforç i del treball. Una mica com els ha passat als fills d'en Pujol, que no han sabut distingir on hi havia la barrera i el límit de l'enriquiment fàcil i de fer notar als altres el seu poder econòmic.
Exceptuant comptades excepcions, ja sabem com acaben la majoria d'aquests nous rics, i per tant, deixem que ara gaudeixen dels seus megavaixells mentre els puguin mantenir i algú no esbrini d'on han sortit els diners.
