Ahir va començar el Sínode de bisbes dedicat a la família, per la qual cosa el Vaticà deu anar rebent les respostes a l'enquesta de 39 preguntes que el Papa Francesc va fer a les diòcesis. Els bisbes hispànics i catalans callen com morts, però el qüestionari estava dividit en 9 blocs. Per donar-los a conèixer, posaré el títol d'aquests blocs en negreta, seguit del nombre de preguntes que conté entre parèntesis (amb algunes referències a les qüestions de l'apartat) i, en cursiva, la resposta que, a mode de síntesi, ha ofert "Església plural", seguit d'algun comentari per la meva part. Som-hi:

I.-Sobre la difusió de la Sagrada Escrip?tu?ra i del Magisteri de l'Església sobre la família (4). Hi ha un cert consens en què el grau de recepció del magisteri és poc conegut, majoritàriament rebutjat, mal comunicat i mancat de credibilitat per part de l'emissor; a més, planteja un paper de la dona molt allunyat de la realitat. Al meu entendre, a més, s'ha ma?neflejat l'escriptura, de manera que es pren el repudi masclista com a sinònim de di?vorci i no es contempla aquest de mutu a?cord (del qual no en parla el text sagrat). Tampoc no s'accepta que dones explícitament esmentades com a caps d'Església o diacones?ses avui ho puguin ser.

II.- Sobre el matrimoni d'acord amb la llei natural (4). Respecte la institució del ma?trimoni es considera que l'Església manté una visió massa immobilista i massa patriarcal. Cal revisar socioantropològicament què vol dir "natural", ja que de vegades sem?bla que l'Església proposi que prendre una aspirina ja no és natural. I això és impor?tant especialment per a l'inici de la vida (cal formular científicament què és un embrió hu?mà i com s'ha de regir la reproducció assistida i el control de la natalitat) i al final (amb tot el problema de l'eutanàsia i l'aferrissament mèdicotècnics actuals). Els estudis biològics, antropològics i sociològics demostren que la natura és molt més diversa que la limitació mascle-femella o dona-home. Història i cultura eclesials han de ser revisades ja que, per exemple, la maduresa que permet el consentiment matrimonial en molts estats està entre 16/17 anys i al Vaticà en els 12. Cal també redimensionar valors com lleialtat, fidelitat i possible perdó.

III.- La pastoral de la família en el context de l'evangelització (6). Hi ha coincidèn?cia que està massa centrada en els sacerdots, cosa que condiciona la comunicació, i l'acció pastoral massa constreta per una doctrina obsoleta. S'ha de prioritzar el suport a les parelles en crisi. Ha d'anar dirigida no només als matrimonis canònicament acceptats sinó també a les altres realitats familiars que van sorgint. Cal redescobrir els valors evangèlics: la família igualitària o desestructurada ha subs?tituït la família patriarcal i l'Església no pot ignorar les lleis civils. Altrament, la "res sacramenti" és l'amor entre els cònjuges. Quan els membres d'un matrimoni deixen d'estimar-se, ¿no deixa d'existir el mateix matrimo?ni cristià?

IV.- Sobre la pastoral per afrontar algunes situacions matrimonials difícils (7, entre les quals la convivència experimental, les unions de fet, els divorciats tornats a casar, les nul·litats matrimonials, etc.). Sobre les normes morals i doctrinals relacionades amb l'àmbit de la família, es considera que són massa rígides i que causen molt dolor a moltes persones. D'altra banda que són molt poc seguides pels fidels i, en general, no tenen misericòrdia. Hi ha pràctiques cristianes molt diferents segons la tradició catòlica, orto?doxa o protestant. Hi ha esglésies orientals on el "no culpable" d'un adulteri tindria dret a segones núpcies sense esperar cap nul·litat i amb tota normalitat. Altrament el concili Vaticà II va deixar clar que la sexualitat ni és només per generar ni només per divertir-se.

V.- Sobre les unions de persones del mateix sexe (4). És una de les qüestions més debatudes. Encara que es manifesten postures molt diverses, un dels aspectes de major coin?ci?dència és que cal acollir aquestes persones i acostar-s'hi sense prejudicis. També que cal una revisió a fons de la doctrina actual sobre aquestes unions i sobre el paper de la sexualitat en la vida de parella. I, sense oblidar la possibilitat d'educació de fills, en aquestes parelles.

VI.- Sobre l'educació dels fills en el si de situacions matrimonials irregulars (4). El percentatge d'infants que viuen en famílies considerades pel Vaticà com a "irregulars" creix dia a dia. Ja és hora que tots els infants, estiguin o no en famílies "tradicionals", puguin viure amb pau la seva realitat. La Bona Nova de l'Evangeli ha de ser anunciada a tothom, partint de la seva realitat, sense jutjar ni condemnar, sense infligir un patiment totalment innecessari i aliè al missatge radical d'amor del Crist. Cal superar la pastoral de la por.

VII.- Sobre l'obertura dels esposos a la vida (6 amb referències a l'encíclica "Huma?nae vitae", els mètodes de regulació de la nata?litat, els contrastos entre la doctrina eclesial i l'educació civil, etc.). Sobre la dimensió sexual del matrimoni, en general les respostes mantenen una línia coincident en el sentit que cal una revisió a fons de les normes morals que regulen les relacions sexuals en general i concretament dins del matrimoni. Es consi?de?ra que és un dels aspectes on es manifesta amb més claredat la manca de seguiment de les directrius del Magisteri. Majoritàriament s'està a favor dels sistemes anticonceptius i espe?cialment del preservatiu. En alguns casos sorgeix la pregunta de si realment, en un món superpoblat, cal afavorir la natalitat. En a?quest sentit, es considera majoritàriament errònia i que arribà tard l'encíclica "Humanae vitae", de la qual fidels i sacerdots "passen" olímpicament perquè pressuposa una mino?ria d'edat en la fe.

VIII.- Sobre la relació entre la família i la persona (3). La família com espai on es revela el misteri i la vocació de l'home és un dels te?mes amb menys respostes i cap d'elles prou ge?neralitzada per ser ressaltada en una prime?ra lectura. La constatació és trista, però òbvia?ment cal una desacramentalització de la vivència familiar.

IX.- Altres desafiaments i propostes (1). Aquest apartat era una mena de calaix de sastre on abocar aquelles qüestions que es consideren d'interès i que no s'havien inclòs en el temari. Hi ha aportacions molt interes?sants, com el tema de la multiculturalitat i la multireligiositat. La urgència en la revisió del paper de la dona en el si de la família. La inclu?sió d'una pastoral de la fi de la vida en l'àm?bit de la família. L'acceleració dels proces?sos de dispenses matrimonials. I la revisió del celibat obligatori . [Si es vol ampliar res, cf.