Cartes

JOAN JANOHER I SADURNI. vulpellac.

Avui, l'endemà, totes les conjectures dialèctiques en pro de la consulta són tan dispars i diferents que només ens caldrà la interpretació de cadascú. Però no deixa de ser curiós on els conceptes del Govern espanyol en fan un ús còmic, titllant la consulta de pantomima i antidemocràtica; com es pot fer política amb aquests raonaments enquistats de rabieta infantil, i defugint l'autèntica realitat d'un poble que mitjançant el seu tarannà dóna lliçons de civisme electoral.

El que haurien d'haver après amb la consulta és el comportament i mostres de participació generalitzada, ja que com a exemple d'una ciutadania assenyada, podrien ser molt bé el mirall d'un país que valora amb escreix l'autèntica democràcia, cosa insòlita i desconeguda per als que ens governen. Llavors, per què miren les realitats i mancances d'un poble amb ulleres de fusta? Considero de manera molt encertada que és la fórmula de generar pors, incrementant el nostre sentiment.

Quan un governant abusa del seu poder es preocupa de no voler entrar en la via diplomàtica i recorre a l'empara dels tribunals del seu estat per forçar jurídicament, el que no saben fer políticament parlant. Malgrat tot, demostren una vegada més la seva incoherència en l'arbitratge de normalitat de país. Per això, les actituds manifestes i constants de l'abnegació als problemes interns demostren la seva ineficàcia dialèctica de partit, donant pas a ser qüestionats pels que de fet som demòcrates.

Voto per tu

MARIA DOLORS SALA I LLEAL. VILABLAREIX.

Ho he fet per tu, estimat tiet Quim. 9 de novembre, dia històric pel nostre país, per la teva estimada terra; català fins a la medul·la, amb les arrels ben endinsades en la teva Catalunya i les teves branques esteses per tot el món.

Vas lluitar des de sempre per la llibertat, la justícia, la identitat dels pobles, la desigualtat, les diferències; des de dalt d'un púlpit, des del carrer, des de les rectories, davant d'un bisbe, davant d'un indigent o d'un opulent; des del teu estimat Xile, a l'Argentina; des del poble de Blanes, al de Bescanó, al de Cervià de Ter, i tants i tants on la teva ànima infinitament rebel, extremadament sensible i profundament valenta, hi ha deixat empremtes inesborrables i irrepetibles. Ahir, quan era al meu lloc voluntari presidint una mesa en el meu poble, on la gent, per fi, podia expressar el que volia, gràcies a persones com tu que durant anys heu lluitat per arribar fins aquí, una trucada em va partir el cor: havies decidit que la teva feina estava feta, i que era hora de deixar que els altres ?seguíssim somiant en un poble amb dignitat, amb un món nou. Sense avís, amb silenci, tu que sempre havies sigut cridaner de les teves creences i de la teva veritat.

Català lluitador, valent, entregat, decidit, amorós, fervent defensor dels drets de tots, dels febles, dels oprimits, de la llengua, de la terra. Gràcies a persones com tu, el 9 de novembre ha sigut un gran dia.

És hora d'actuar, prou martingales

enric carcereny beltran. lloret de mar.

El poble ha parlat, s'ha manifestat i ha votat. Crec que ara no s'ha de parlar d'un referèndum legal, ni de més consultes, encara que sigui amb el govern de la caverna. Ara és hora d'elegir un nou parlament i anar per feina. Tots els que defensen un altre camí són els que en el fons no volen deixar les seves poltrones, privilegis i anar perdent temps. Com ja ha dit el President Junqueras, la independència dels més necessitats no es negocia. S'exerceix!

És hora de construir un nou estat, i fer neteja de dalt a baix. Alguns diuen que és necessari un nou plantejament, començant pels ajuntaments i totes les estructures d'estat fins a la presidència de la república. I quan es parla de les estructures baixes és pensar que com s'ha demostrat amb la força de la gent, es pot dir que tothom s'ha de mentalitzar que no pot ser que en una simple comunitat de propietaris molts es queden a casa perquè és el més còmode i es deixa fer a un administrador el que li sembla, quan la seva funció és portar la comptabilitat i res més. En canvi, quan a aquest mateix propietari el banc li posa una comissió de 25 euros, que creu que és injusta, perd tot el matí per anar al seu banc i reclamar la seva devolució.

Si volem un nou país, hem d'aprendre a participar, amb qualsevol entitat per petita que sigui, i exigir una transparència total a tothom. I no parlar més de consultes, perquè ara és hora d'elegir un nou Parlament on es demostrarà una vegada més que Catalunya vol acabar amb la corrupció i vol una independència total que ens faci lliures.

El poble ja ha parlat prou i estem cansats, i no volem més martingales, perquè moltes persones no poden esperar.

Espanya s'ha trencat

Manel Fortis. olot.

Hi ha coses i sentiments que quan es trenquen, no es poden arreglar, però almenys s'ha de ser conscient que s'ha trencat. Espanya s'ha trencat i no se n'han adonat. O no volen adonar-se'n.

Catalunya ja no és dins Espanya. N'hem marxat, sentimentalment, ja fa dies. El petit país del nord-est de la península ibèrica ha fet un pas atrevit endavant.

Espanya ja no és Espanya. A Espanya li ha marxat un tros que creia que seria seu per sempre. Se'ls desfà la seva nació totalitària, rància, fosca, corrupta i amb aires de superioritat. Quan parlo d'Espanya, parlo del govern, mai de les persones.

Nosaltres hem marxat i no torna?rem. Ens queda molt camí per fer sols. Perquè sí, estem sols. Viatgem sols i no del tot ben avinguts. Però crec que val la pena el viatge. Serà dur, llarg i ple de sots, pedres i entrebancs.

La nostra vida quotidiana no canviarà gaire, però, i el plaer d'haver estat valents? D'haver dit prou? De desobeir davant la injustícia? Estem i estarem sols, però ja diuen que millor sols que mal acompanyats.

... I ara què?

MARIA JESÚS ASENADOR ADAN. FORNELLS DE LA SELVA.

Aquests mesos, setmanes, dies, hores, hem estat veient com s'acostava una situació que la majoria ha viscut com d'esperança, altres de maniobra i manipulació, altres de desobediència... hi ha hagut per a tot els gustos però la majoria ha parlat. Després de la confirmació per alguns i la sorpresa per altres, ens queda la prova que els catalans volen ser independents, la prova que Catalunya es caracteritza per la força d'un sentiment de país acollit al cor dels seus ciutadans, la prova que aquestes persones estan disposades a lluitar pel seu país, i considero que moltes altres qüestions que s'han proclamat aquests mesos han quedat també en evidència amb els resultats d'ahir, no només dels vots, sinó per la qualitat humana que han demostrat els catalans.

La pregunta indiscutible darrere d'aquests resultats és "i ara què?", seguirà un govern ignorant un clam que es manté amb la força que ahir va generar una participació exemplar? Què toca ara fer als catalans i catalanes?