La por a Podem

11.02.2015 | 00:00
La por a Podem

"La transversalitat electoral de Podem configura un partit de centre interclassista i com és sabut en sociologia política el partit
del centre és el que guanya"

Passen les setmanes i el nou partit Podem es manté en les enquestes com la segona força, per darrere del PP i per primer cop supera el PSOE en estimació de vot i vot directe en el supòsit que ara es convoques?sin unes eleccions generals. Uns fins donen quasi un empatat entre Podem i el PP; on no hi ha divergèn?cia en l'anàlisi de l'enquesta és en que Podem ha deixat fora de joc el PSOE com el partit alternativa i s'han situat ells en el seu lloc.
Alguns comentaristes insisteixen que Es?panya no és Grècia, una evidència indiscutible, atès que Sòcrates, Plató, Aristòtil i Homer eren hel·lènics, com també l'Acrò?po?li, però sí que geogràficament són penín?su?les del sud d'Europa, separades per una distància considerable, però que en l'època de la fluïdesa comunicacional s'han a?costat i la llunyania física ha perdut importància; Grècia, Gran Bretanya, com els Estats Units, són ara els nostres veïns del carrer del costat. Un servidor sí que creu que influirà en l'electorat espanyol que el nou govern grec presidit per Alexis Tsipras presenti analogies amb la formació de Pablo Iglesias.
Un gran avantatge de Podem respecte a les formacions polítiques tradicionals, que representa una qualitat molt sol·licitada pels ciutadans, rau en el fet que els dirigents més encimbellats no poden ser menystinguts com a gent de partit, sinó individus que s'han guanyat les garrofes en altres ocupacions laborals, quasi totes universitàries i alguns s'han prestigiat pencant en aquestes activitats. El fet que siguin tots de la facultat de Ciències Polítiques de Madrid fa un tuf endo?gàmic, de colla de col·legues que junts van de tapes per les tavernes, per aquest motiu Podem ha d'obrir-se, ha d'oxigenar-se donant entrada a aire fresc procedent d'altres àrees laborals i profes?sionals. Si bé és cert que hi ha una repug?nància als polítics fets des de dins del partit, que no han compaginat la militància amb feines externes, encara molta gent els fa confiança, el cas més clar és el de Susana Díaz, candidata a seguir presidint la Junta andalusa.
Podem tampoc està tacat per casos de corrupció; s'acaben d'estrenar. Insisteixo: no són gent nodrida a la cuina dels partits, que hagin tingut com a única ocupació a la vida la lleialtat, dir sempre sí i sol·lícits han acatat les ordres perqè si no ho haguessin fet no haurien tingut cap relle?vància en l'engranatge del partit. Militants fidels pels quals la realitat ha estat interpretada i mediatitzada per una lectura prèvia feta per un capitost teòric, l'encarregat de filtrar les dades i de donar consignes i missatges perquè els súbdits les propaguin.
Així doncs, Podem és gent "normal" del carrer, si voleu del carrer de les facultats universitàries, però del carrer de la vida juvenil, on el món no queda restringit a una visió estreta i unidimensional, sinó que ateny altres interessos com poden ser la formació acadèmica, la pròpia promoció en la compe?ti?tiva universitat, la diversió, els viatges i la relació social amb persones diverses, no com acostuma a passar en els partits que els militants només freqüenten gent de la seva pròpia corda a fi d'evitar que ideològicament es desencaminin. Si bé últimament Podem s'assembla també a la casta a la qual vol combatre i també cada dia és més secta, puix aconsella els simpatitzants a fugir d'influèn?cies de mals periodistes i de canals ?televisius adversos a la causa.
A hores d'ara Podem és la projecció del descontentament, del cabreig social. És l'exter?na?lització massificada i compacta de la indig?nació. Treu vots especialment dels cinc milions d'aturats, àdhuc del mercat jove i del centre que havia votat al PSOE; la franja d'edat que més se li resisteix és la de les perso?nes de més de 60 anys, que no veuen massa clara la intenció d'aquest grup de distin?gits senyorets universitaris avorrits fent classes, que han format un nou partit. La transversalitat electoral de Podem configura un partit de centre interclassista i com és sabut en sociologia política el partit del centre és el que guanya i el que obté el poder.
Que té Podem que atregui tanta i tan diver?sa gent? Els dos partits convencionals, PP i PSOE s'han envellit, no han fet un bon relleu generacional, romanen les mateixes cares de dècades anteriors, estan tarats per males experiències en la gestió del Govern central, presenten massa casos de corrupció i el pitjor de tot, han demostrat que els fa mandra o pànic una investigació a fons dels indi?vidus tacats per la corrupció. Però si una raó ha estat cabdal per enlai?rar Podem han estat les aparicions de Pablo Iglesias a La Sexta, que l'han convertit en un fenomen mediàtic, modula bé la veu, es mostra empàtic, fa ús d'una gestualitat gens convencional pensada per resultar atractiu, quan li convé és graciós, igual que pot ser greu i transcendent i el seu discurs esdevé senzill i entenedor.
Acusen Podem de no tenir experiència de govern. L'experiència s'aprèn i es demos?tra exercint-la, com el moviment caminant. També diuen que és una bombolla multicolor, un globus, que esclatarà. Si això passa, molts diran: "ja ho deia que aquests nois sense corbata no hi entenien res". Ningú pot predir amb seguretat el futur.
També les enquestes internes dels dos partits, amb el suport d'altres publicades en la premsa, indiquen l'ascens de Podem. Si a Grècia ha estat senzill que l'esquerra de Syriza plantés cara a la troica, igual de fàcil hauria de ser fer-ho aquí, pensen els futurs votants de la formació de Pablo Iglesias.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema