Cartes

18.08.2015 | 07:17

Quedar bé com mal...
henry ettinghausen. la pera.
Ahir vaig veure a la televisió un reportatge sobre la reobertura del meravellós Terracotta Museu de la Bisbal, el qual ha estat tancat durant anys i panys. La impressió que feia era que el museu es tornaria a obrir, finalment, ben aviat. Avui m'assabento que no s'obrirà, com a mínim, fins l'any vinent. Segons sembla, el nou govern municipal considera que l'entrada del museu no ofereix un aspecte prou digne. Després de tants i tants anys d'obres i d'inacció, sembla mentida que la qüestió no s'hagués resolt per part dels tècnics corresponents i que ara depengui d'un canvi de polítics. Mentrestant, la Bisbal segueix tranquil·lament amb el Terracotta Museu i la Biblioteca Comarcal tancats i barrats.

De defugir de la imposició en diuen insurrecció
JOAN JANOHER I SADURNI. forallac.
Que llastimós resulta sentir de persones amb càrrecs importants aquesta expressió. Fins on hem d'arribar per no sentir les barbaritats continuades de polítics que descarreguen tota la seva dialèctica insultant en pro de, segons ells, titllar-nos de terroristes, quan som més que pacífics. Com tampoc els inductors al desgavell polític espanyol. Però sí és cert que Catalunya segueix amb la imposició de la governabilitat de Madrid, dintre el menyspreu cultural, econòmic i social. No només és una afirmació de la majoria dels ciutadans, atès que tothom entén i no acceptem pas la fúria desmesurada i constant en contra dels nostres drets, perquè aquests haurien de contemplar-se com un fet demo?crà?tic consistent. Almenys aquesta mancan?ça interpretativa dels fets que estem vivint no deixa de ser un mal exemple a seguir, on la intolerància predomina sobre l'estatus del poble, que només intenta assolir mitjançant la llibertat ser escoltat electoralment.
Nosaltres no hem caigut mai al boicot promogut per l'Estat, per això no poden manifestar-se públicament fent comparatius del 23-F, com tampoc dels atemptats de l'11-M, ni de cap símbol nazi. Som un país molt assenyat i menyspreem les actituds dialèctiques d'algunes fonts extremistes dretanes, que només cerquen la discòrdia institucional amb l'afany de preparar-se les seves eleccions de tardor i distorsionar la veritat de la qüestió. Però nosaltres no som pas els insurrectes que volen fer creure a la nació.

La política
Joan Carles Barbé Morillo. Escriptor. girona.
El 2013, després de gairebé dos anys de poder, amb majoria absoluta, veure la nefasta gestió, pujada de l'IVA, incapaç de controlar als governs autonòmics que no eren del seu partit, i alguns inclús del seu partitÉ vaig decidir donar-me de baixa. El 16 de gener del 2014 va néixer un nou partit, VOX, un partit que defensava la unitat de Espanya, la vida des de la seva concepció i es posicionava completament en contra del terrorisme, portant com a exemple de valentia José Antonio Ortega Lara i Santiago Abascal. Vaig començar a militar-hi al maig, passades les eleccions europees. Un any i mig després, mig any com a coordinador i un altre mig com a president provincial i cap de llista a la Ciutat de Girona, puc dir que deixo la militància a la política. Vaig anunciar la meva baixa ja fa unes tres setmanes, crec que el TT com #ArturMasASotoDelReal o decidir no presentar-se al 27S dient que són unes eleccions plebiscitàries i il·legals és una completa bestiesa.
Jo sóc gironí, català i espanyol, per a mi el 27-S són les eleccions més importants adela història de Espanya, però en cap les veig com a convocatòria plebiscitària. Jo votaré un partit perquè governi els pròxims quatre anys no perquè representi Espanya a Catalunya. Ara bé, no estic en política activa però estic a l'MC d'Espanya i Catalans, a la As. Pro-Vida-Cidevida Girona, en teatre, en plataformes de mobilitzacióÉ i he deixat la política o de ser polític? Crec que qualsevol persona que parli de política o estigui en el teixit associatiu es pot considerar persona política.

Secrets de Família
pere gimbernat pujadas. sant feliu de guíxols.
Benvolguda Mercè, vaig veure la telenovel?la i t'he de dir que en una novel·la que passa tota a Girona hi vaig trobar a faltar tan sols algun mot relacionat amb la sardana. En un altra telenovel·la, sí, que inclús el nen era l'enxaneta. A Girona es toquen i ballen moltes sardanes, és una llàstima que això passés desapercebut. No calia llogar cap cobla, tan sols en moments donats podien dir: «Vaig a ballar sardanes».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema