El PSC ja ho ha aconseguit: és el primer partit ètnic de Catalunya

28.08.2015 | 10:47
El PSC ja ho ha aconseguit: és el primer partit ètnic de Catalunya

Durant anys hem hagut de sentir -i sentim, cada dos per tres, per part dels Bono i companyia- la cançó de l'enfadós, per part dels socialistes, que els nacionalistes i independentismes formàvem part d'un conglomerat «etnicista». Ells, és clar, no ho eren... eren o són internacionalistes i sans i estalvis de la lacra del «nacionalisme»... Ho són? Veient la llista que el PSC de Girona presenta a les eleccions del 27-S, i comparant-la amb la del PP, han arribat a una proesa increïble -que és una de les grans fites mundials de l'esquerra- convertir-se, sense dir-ho, en un partit «etnicista». A la llista del PP, com a mínim, hi apareixen més de dos o tres cognoms de nissaga catalana. Encara que aquests cognoms embrutin la dignitat del seu país presentant-se per un partit que el roba, no inverteix en les infraestructures degudes, persegueix la seva llengua i és un niu de corruptes. És clar que el PSC-PSOE tampoc està lliure d'aquestes xacres, que, quan va estar en el govern, va exercir de ple -començant pel disseny radial i hipercentralistes de l'AVE i començant per Sevilla- contra tota lògica racional, i no per Barcelona-Madrid.

Analitzats els 17 cognoms de la llista del PSC, pel que sembla, tots menys tres (un és àrab o amazig), són -ez. Una prèvia: Catalunya s' ha fet amb l'aportació positiva de tothom, tinguin l'origen que tinguin, els cognoms que sigui i parlin la llengua que parlin. No va per aquí la meva disquisició. Però que de disset cognoms, aparentment només dos -a tots els països sempre hi ha quíslings- semblin del país, no ho reflecteix, en absolut la realitat sociològica de la població catalana. El PSC s' ha enquistat en un biaix etnicista, que ja només quasi aplega la gent que no es vol integrar a Catalunya, o que no vol sentir les seves pulsions i aspiracions majoritàries envers la llibertat. Diem-ho clar. El PSC, la sucursal del PSOE, comença a ser un partit ètnic espanyol, basat en la idea -que comparteix amb el PP, PxC, C's, Vox i la Falange de la «sacrosanta» unitat d'Espanya, lluny, per tant, del que és, en conjunt la societat civil catalana, a la qual abans el PSC havia representat.

Per cert, l'altra cançó de l'enfadós del PSC-PSOE i els seus companys espanyols ja al·ludits -PP i tutti quanti- és parlar que els partits com CDC, ERC, CUP, etc. són nacionalistes -i «nacionalistes insaciables»- com ha dit un il·lustre socialista -i com ja havia dit, de forma exacta Alejo Vidal Quadras-. Quines amistats més perilloses! Això, a part de ser una infàmia, és un autèntic insult a la intel·ligència. Com si els socialistes els peperos o els «ciudadanos» -i fins els de Podemos- no fossin nacionalistes espa?nyols! O, encara més, insaciables nacionalistes espanyols. Pepe Rubianes, ens fas falta!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema