Dimarts vinent tornarem a commemorar el dia internacional de les dones. I com gairebé cada any aquí estic tornant-ho a recordar. Digueu-me feminista si voleu (i alguns -homes i dones- fins i tot com si fos un insult). Tanmateix, tinc la sensació que ho hauré d'anar recordant any rere any fins que ja no ho pugui fer que, si compleixo les estadístiques d'esperança de vida (86 anys per a les dones), encara en tinc per 39 anys d'anar-ho fent. Ara, si abans ha desaparegut el masclisme del món, prometo deixar de posar el dit a la nafra. Mentrestant, aniré assenyalant amb tots els dits que pugui totes les situacions de desigualtat per condició gènere que se'm posin al davant. Des d'ara mateix, doncs, disculpeu-me tots els que no genereu ni manteniu desigualtats per raó de gènere, que en conec uns quants. Les meves més sinceres reverències, col·legues. Avui vull fer-me ressò de masclisme i cinema. Sí, ho sé, no en tinc prou amb aquesta columna. Per això us passo la pilota a vosaltres i us faig a mans una eina per poder treure'n les vostres pròpies conclusions. L'eina és el test de Bechdel. La Wikipedia us instruirà documentadament respecte a això. Consisteix a fer-vos tres preguntes quan veieu una pel·lícula: 1) Hi surten més de dos personatges (amb nom) femenins? 2) Aquests dos personatges es parlen entre elles en algun moment? 3) La conversa va d'algun tema més que no sigui un home? I, sí, ja hi ha qui ha fet el recompte en milers de pel·lícules (bechdeltest.com/statistics). Un 58% superaria les tres preguntes. I, sí, sembla que si apliqueu el test a la inversa, per a homes, totes passarien el test sense problemes (ho he llegit a la Viquipèdia).
