No ens arriba res

«Entre el conferenciant i el públic hi ha una mena de barrera. Ho tenim claríssim: és el Power Point»

04.05.2016 | 09:50

El tema m'interessa força. El ponent en sap molt, és agradable i s'explica molt bé. La sala té la temperatura justa, acústica excel·lent i bona visibilitat. Però me n'adono jo i a més a més m'ho fa notar el meu acompanyant: no ens arriba res. Entre el conferenciant i el públic hi ha una mena de barrera. Ho tenim claríssim: és el Power Point.

El Power Point només té sentit si es fa servir pel que serveix: per il·lustrar. Si el que parla ha d'explicar un gràfic, per exemple, el públic agraeix tenir-lo al davant -«tal com podeu veure aquí, el 25% de tal cosa»; «aquí podeu veure la distribució de tal altra». Si hi ha imatges necessàries, significatives per a la xerrada, també té tot el sentit -«això és una pedra granítica, mireu, aquí hi podeu veure el feldspat». També es pot fer servir com un índex que dóna estructura, amb títols com ara «introducció», «casos», «exemples» o «conclusions». Aquesta mateixa estructura es pot marcar amb imatges, que funcionen igual que els títols. Tot i que no és imprescindible, la xerrada pot funcionar igualment. Però res més! Tot el que surti d'aquí no ajuda a l'explicació, tot al contrari: l'entorpeix. La desvirtua. És quan el conferenciant explica una cosa que ens interessa però no li veiem la cara perquè han abaixat molt la llum perquè puguem veure bé el Power Point. O quan la diapositiva està plena de text molt petit que resumeix les idees que explicarà el ponent: estan tan resumides que no les entenem -sense una explicació són apunts incomprensibles- però el ponent no les explica bé, amb profunditat, només hi passa per sobre, precisament perquè ja les tenim al Power Point. És quan hi ha un text llarguíssim a la pantalla i si llegim no escoltem i si escoltem no llegim. I anem saltant del conferenciant a la pantalla i de la pantalla al conferenciant i ens sentim una mica perduts i no acabem d'entendre res.

Ara el discurs despullat, una persona que, senzillament, parla, no està de moda. Tenim la idea que avorreix. Error, gran error! Quan algú en sap molt el volem escoltar, res més. Que ens expliqui què el mou, coses molt seves, que ens arribin a l'ànima. No volem un manual de divulgació; ja el llegirem a casa. Segur que ho heu viscut: el conferenciant toca un tema que l'apassiona, ho notem; es comença a animar, la xerrada comença a tenir sentit, es comença a esplaiar i ara sí que sentim una persona que en sap i que ens explica coses de veritat, que ens arriben a l'ànima, ara sí... fins que s'adona que s'està escapant del guió, que ha marxat de l'estructura que li marca la pantalla, i llavors diu «perdoneu» i ens convida a tornar a posar l'atenció al Power Point ple d'apunts, aquests sí, molt avorrits i incomprensibles. I sentim que l'interès i la passió ens han fregat amb la punta dels dits però se'ns han escapat.

Savis del món: desinstal·leu els Power Points dels vostres ordinadors! Us volem sentir a vosaltres. Perdeu-vos, expliqueu-nos anècdotes que us vénen al cap, parleu-nos d'allò que us apassiona. Us prometem que us escoltarem amb tota l'atenció del món.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema