Un lloc al món

02.08.2016 | 08:00

Els costums socials canvien. La transformació es pot fer d'una manera racional, o de forma traumàtica, i llavors, ens arrisquem al caos. Si alguns joves són indolents, maleducats, o no saben moure's pel món, tenim part de culpa nosaltres. Molts pares s'absenten de les seves obligacions, i pensen que amb l'última PlayStation se solucionen els problemes, inclosos els de comportament. Fixar unes normes morals no és ser un dictador, sinó marcar uns límits a la vida.

Europa es queixa dels canvis, però quan transformava civilitzacions arreu no pensava en les conseqüències, perquè el món era de la raça blanca. Discutim sobre què és Europa. És, a banda de la societat democràtica i la llibertat per pensar diferent, el benestar. I el desig de benestar el té mig món. A la plaça de Tiananmen, a la Xina, va haver-hi una massacre de manifestants el 1989. Perquè els estudiants demanaven llibertat: el desig de llibertat lligat al de benestar. Perquè a més benestar, més facilitat per la comunicació; i a més informació, més ànsia de llibertat.

De vegades, com la gent que té sensibilitat, ens sentim emigrants al nostre barri. A casa nostra. Aquest fet no sempre va relacionat amb la llengua o la cultura. És un senyal d'intel·ligència, i té a veure amb l'individu, els seus problemes personals i la manera de relacionar-nos amb el món. Les dificultats per trobar un lloc al món. Sempre aspirem a les coses millors. Tant de bo ens puguem sentir, tots plegats, un xic més propers, com una bona manera de ser més feliços.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema